Glei

El glei, gleisòl o gleïficació és, en els àmbits de la pedologia i de l'edafologia, un tipus de sòl de composició argilosa i afectat per la saturació permanent o semipermanent d'aigua al llarg de tot el seu perfil vertical —fet que li atorga un color grisenc.^[1][2]

Perfil de sòl de glei, des de l'horitzó superficial (A) fins al material parental (horitzó C).

Quan el drenatge és pobre i la capa freàtica és alta es desenvolupen els sòls de glei, procés conegut com a estagnació.^[2] En aquest tipus de perfils, l'aportació d'oxigen queda restringida per la saturació aquosa. Això provoca el desenvolupament de condicions anaeròbiques, on els microorganismes anaeròbics del sol duen a terme processos de reducció de minerals com ara el ferro.^[1]

Els sòls de glei són difícils de conrear, especialment quan la gleïficació la produeix l'aigua de superfície. Aquesta situació és especialment ubíqua als gleisòls de la regió subàrtica.^[1]