Maria Gràcia Bassa i Rocas

Maria Gràcia Bassa i Rocas (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961), sovint coneguda amb el nom de Gràcia B. de Llorenç, va ser una poeta, periodista i traductora catalana. Al llarg de la seva vida utilitzà infinitat de noms i pseudònims per signar les seves obres (M. Gràcia Bassa, Maria G. Bassa Rocas, Gràcia o Gracieta Bassa de Llorens, Gracieta B. de Llorens, etc.), ⁣^[1] tot i que algunes de les seves col·laboracions a revistes van aparèixer sense signatura.

Maria Gràcia Bassa i Rocas

Biografia
Naixement	1883 Llofriu (Baix Empordà)
Mort	1961 (77/78 anys) Buenos Aires (Argentina)
Activitat
Ocupació	poetessa, periodista, mestra d'educació primària, folklorista, traductora
Gènere	Poesia
Nom de ploma	Gràcia B. de Llorenç
Obra
Localització dels arxius	Arxiu Municipal de Palafrugell
Família
Cònjuge	Joan Llorens i Carreras
Fills	Joan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís
Mare	Irene Rocas i Romaguera
Germans	Florenci Bassa Rocas Serafí Bassa Rocas

Biografia

Filla de Joan Bassa i Irene Rocas, fou mestra de Llofriu, on obrí una escola a la casa familiar, durant un temps abans de casar-se el 1907 amb Joan Llorens i Carreras, un americano de Pineda de Mar. A Llofriu, a la seva casa pairal de la família Bassa Rocas, es conserven uns grafits sobre el guix de les parets del primer pis i de les golfes, on Maria Gràcia i el seu germà Florenci deixen constància dels seus viatges.^[2] Tot seguit el matrimoni es va traslladar a l'Argentina on la família Llorens es dedicava al comerç de llanes i pells i on el 1885 havien fundat una botiga a Trenque Lauquen, província de Buenos Aires, lloc on visqué Maria Gràcia entre el 1907 i el 1918, en què, després d'un parèntesi de dos anys a Catalunya, s'instal·là definitivament a Buenos Aires.

Deixeble i col·laboradora de Rossend Serra i Pagès, s'interessà per la llengua popular i el folklore i es dedicà a recollir proses, poesies populars, dites i refranys, activitat que mantingué tota la vida fins i tot des de l'Argentina. Des del 1910 fou col·laboradora com la seva mare Irene Rocas, del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover.

Des de ben jove, va col·laborar en diverses publicacions de Catalunya com ara La Crònica, de Palafrugell, o Feminal, de Barcelona i després, de l'Argentina com ara Catalunya al Plata (1909), El Correo de Cataluña (1912). Destaquen especialment les seves col·laboracions a la revista en català Ressorgiment (1916-1972) de Buenos Aires. També va participar i va ser premiada en diferents Jocs Florals. Va publicar dos reculls de poesia: Espais de llunyania i Branca Florida i va deixar inèdits diversos treballs entre els quals destaca Els camins de la Pampa argentina, on descriu amb detall costums, personatges i paisatges de la Pampa d'inicis del segle xx.^[3]

Va residir a la Pampa, on el 1928 va acollir a casa seva Francesc Macià.^[4] En aquest sentit fou força activa en les activitats dels catalans d'Amèrica.

Va tenir sis fills: Joan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís Llorens Bassa. D'aquests, en Joan Llorens Bassa fou president del Casal de Catalunya de Buenos Aires i delegat dels Jocs Florals de la Llengua catalana a l'exili, junt amb Santiago Rubió i Tudurí i Francesc Arnó. També dirigí durant molts anys el Consell de la Col·lectivitat Catalana de l'Argentina.^[4] Com la seva mare i els seus germans Florenci i Serafí, Maria Gràcia Bassa va ser simpatitzant de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional.^[5][6]

El 27 de febrer de 2008 l'Ajuntament de Palafrugell va decidir dedicar un carrer de Llofriu en honor seu.^[7]

El fons documental de la poetessa es troba a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, juntament amb la resta de documents de la seva família.^[8]

Obres

• Esplais de llunyania (1919)
• Branca florida (1933)
• Els camins de la pampa argentina (1941) (inèdit)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona ^[9]

• Invocació (1919)
• Eucarística (1919)
• Poema. T'he seguit, Vida! (1931)
• Ecce Lignum Crucis! (1933)
• Pregària (1934)