Grace Kelly
actriu estatunidenca i princesa consort de Mònaco From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Grace Kelly (Filadèlfia, 12 de novembre de 1929 - comuna de Mònaco, 14 de setembre de 1982) va ser una actriu estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco.[1][2]
.jpg?lang=ca)
Després de començar la seva carrera d'actriu l'any 1948, tres anys després va debutar al cinema amb la pel·lícula Fourteen Hours i al cap de dos anys, el 1953, amb l'estrena de Mogambo, va convertir-se en una estrella de Hollywood i va arribar a protagonitzar un total d'11 films. Amb les seves interpretacions, va obtenir diverses nominacions als Globus d'Or i als Premis de l'Acadèmia i fins i tot va arribar a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la pel·lícula The Country Girl. Quan Kelly es trobava al cim de la seva carrera, es va retirar amb només 26 anys per casar-se amb el Príncep Rainier de Mònaco, amb qui van tenir tres fills: Carolina, Albert i Estefania.
Com a princesa de Mònaco, va aconseguir que el principat es revitalitzés, augmentant el nombre de turistes i de diners, fet que va fer recuperar l'economia de l'estat. A més, en el seu rol de presidenta de la Creu Roja, va promoure una gala benèfica que va obtenir molta rellevància i va ajudar a la millora de l'hospital, així com d'altres infraestructures hospitalàries de Mònaco.[3]
Grace Kelly té un estrella pròpia al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 6329 de Hollywood Boulevard.[4]
Remove ads
Biografia
Primers anys i família
Filla de John Brendan “Jack” Kelly i de Margaret Katherine Majer, va néixer a Filadèlfia el 12 de novembre de 1929 amb el nom de Grace Patricia Majer Kelly.[5] Era la tercera dels quatre fills que va tenir la família Kelly.[6] La més gran, Margaret Katherine, coneguda familiarment com a Peggy, va néixer el 1925. Dos anys més tard, el 1927, va néixer John Brendan Jr., més conegut com a Kell. L'any 1933 va néixer l'última filla, l'Elizabeth Anne, coneguda com a Lizanne.[7]
El seu pare era un ex-atleta olímpic molt respectat a Filadèlfia. Havia nascut el 1890 en una família humil d'origen irlandès que havia emigrat als Estats Units. El seu pare era un jornaler que havia anat a parar a la capital de Pennsilvània per treballar a la indústria tèxtil.[8] Es va casar amb Mary Costello amb qui va tenir deu fills, dels quals només en van sobreviure vuit.[9] En plena adolescència, Jack es va aficionar al rem i el va convertir en la seva obsessió, fins al punt que es va buscar un patrocinador per poder participar en la Diamond Challenge Sculls de l'any 1919,[8] la competició més reputada d'aquest esport, però la seva sol·licitud va ser rebutjada.[10] Un any més tard però, va aconseguir dues medalles d'or als Jocs Olímpics d'Anvers,[11] una d'elles individualment, i l'altra per parelles amb el seu cosí Paul Costello. Després d'aquesta gesta va organitzar, amb el seu germà Charles, la seva pròpia fàbrica de maons Kelly for Brickwork,[12] amb la qual es van fer rics.[6] L'any 1917 va conèixer qui seria la seva esposa, Margaret Katherine Majer, filla d'uns emigrants alemanys que es va llicenciar com a professora d'Educació Física a la Universitat de Temple. Es van casar el 30 de gener de 1924.[13] Aquell mateix any Jack Kelly va tornar a guanyar una medalla d'or amb el seu cosí als Jocs Olímpics de París.[12]
Quan va néixer Grace, la família Kelly ja gaudia d'una certa bonança econòmica i la gesta olímpica del seu pare feia que fos una família respectada a Filadèlfia.[14] La tardor de 1934 els seus pares la van matricular a l'Academy of the Assumption,[15] a Ravenhill, on va rebre una educació catòlica i on va completar els seus estudis i va fer les primeres passes en el món del teatre interpretant el paper de la Verge Maria en les obres de Nadal i on va començar a practicar ballet, la seva principal vocació.[14] Aquí va començar a aficionar-se per la lectura i va llegir moltes obres de teatre, sobretot del seu oncle George, qui havia guanyat un Premi Pulitzer l'any 1926 per l'obra de teatre Craig's Wife.
Amb catorze anys, el 1943, es va matricular a l'Old Academy Players[16] del barri d'East Falls, que tenia un grup de teatre on ja hi havia actuat la seva germana Peggy per fundacions benèfiques. Aquí és on Grace decideix que vol triomfar a l'escenari, sigui com a ballarina de ballet o com a actriu. Segurament el seu oncle George Kelly, dramaturg de renom als Estats Units i guanyador del Pulitzer, i el seu altre oncle Walter Kelly que era cantant d'un music hall i actor de vodevil que va tenir un cert èxit radiofònic i com a actor,[17] van influir en la seva decisió de treballar al món de l'escena.
L'any 1947, Grace va finalitzar els estudis secundaris que va cursar a la Stevens School.[18] En aquella època la seva germana Peggy ja s'havia casat i esperava el primer fill. El seu germà Kell, qui practicava el rem —igual que el seu pare— entrenava al riu Schuylkill preparant-se per participar a la Diamond Challenge Sculls, que guanyaria en dues ocasions,[10] i per participar en els Jocs Olímpics de l'any següent. I la seva germana Lizanne tot just finalitzava l'educació primària. Grace va decidir que volia continuar els estudis de ballet al col·legi femení Bennington, a Vermont. Malauradament, no s'hi va poder matricular, ja que allí li demanaven un any més de matemàtiques que Grace no havia cursat. Aleshores va decidir matricular-se a l'Academy of Dramatic Arts de Nova York on, tot i presentar la sol·licitud fora de termini, va ser acceptada per ser neboda de George Kelly.[19] D'aquesta manera Grace va marxar de la seva Filadèlfia natal per anar a viure a Nova York, on va iniciar la carrera d'actriu.
Carrera
Primeres feines
Mentre estudiava a Nova York, Grace va buscar una feina complementària als estudis d'actriu, i curiosament aquesta feina era la mateixa que havia tingut la seva mare quan era soltera: model.[20] En aquella època va anunciar diversos productes, però sobretot va publicitar cigarretes, productes de neteja i llenceria. Fins i tot va arribar a patrocinar la marca de cigarretes Old Gold, que s'anunciava en grans cartells en els carrers cèntrics de Manhattan.[21]
L'any 1948, tot just després d'acabar el primer curs a l'Academy of Dramatic Arts, Grace va actuar amb The Bucks County Playhouse, a New Hope, Pennsilvània, on va interpretar un paper de l'obra del seu oncle George: The Torch Bearers.[22] L'any següent li va arribar l'ocasió d'actuar per primera vegada a Broadway, amb la companyia del cèlebre Raymond Massey, amb una obra d'August Strindberg titulada The Father,[3] que es va estrenar primer a Boston i, finalment, el 16 de novembre de 1949, a Broadway. Les crítiques sobre l'actuació de Grace van ser molt favorables. Després d'aquest èxit va rebre un munt d'ofertes per actuar al teatre i a la televisió. En els dos anys següents va interpretar més de seixanta papers dramàtics de tota mena, sobretot per a televisió.[23]
Inici al cinema
L'èxit a la televisió li va proporcionar l'oportunitat de fer el salt a la gran pantalla, on va debutar a la pel·lícula de Henry Hathaway, Fourteen Hours [24] en un paper poc rellevant. La pel·lícula va passar inadvertida per al gran públic, però per Grace Kelly va suposar l'inici del que acabaria sent la seva esplèndida carrera cinematogràfica.[6] Al cap de poc temps, la 20th Century Fox va contactar amb el seu agent per convocar-la a un càsting per a la pel·lícula Taxi.[25] El director Gregory Ratoff va quedar encantat amb la seva actuació, però finalment la productora va decidir apostar per una altra actriu.
L'estiu de 1951 va ser contractada per la Elitch Gardens,[26] una companyia de teatre que tenia un repertori de deu obres que podia representar en qualsevol moment, segons el que requerís cada teatre i cada contracte. Mentre es trobava treballant-hi va rebre l'oferta per actuar a la pel·lícula de Fred Zinnemann, Sol davant el perill,[24] amb Gary Cooper i Katy Jurado com a companys de rodatge.
El llegendari director de cinema John Ford va assistir a la preestrena de la pel·lícula, on va veure-la actuar per primera vegada.[27] Va quedar fascinat amb l'actuació de Kelly i va pensar que li agradaria comptar amb ella al rodatge del seu pròxim film. Tanmateix, tenia alguns dubtes,[28] però els elogis per part del seu amic Gregory Ratoff el van convèncer per contractar-la.[29] Aquest film va ser Mogambo, protagonitzat per Clark Gable i Ava Gardner.[24] Grace desitjava participar-hi, però per poder fer-ho havia de signar un contracte de set anys amb la MGM.[30] Finalment va accedir a signar, amb la condició que la deixessin viure a Nova York i que només rodaria tres pel·lícules per any. Amb la pel·lícula Mogambo va obtenir un Globus d'Or[31] a la millor actriu secundària i també la seva primera nominació a un Premi de l'Acadèmia, convertint-se a partir d'aleshores en una actriu de renom.[3]
Estrella de Hollywood
L'any 1953, arran de l'èxit obtingut amb Mogambo, la Warner Brothers va demanar la cessió de Grace Kelly a la Metro Golden Mayer per participar en una pel·lícula dirigida per Alfred Hitchcock.[17] Es tractava de Crim perfecte, protagonitzada per Ray Milland.[32] La pel·lícula, com gairebé totes les de Hitchcock, va tenir molt de ressò, i Grace va quedar encantada amb la forma de treballar d'aquest director.
L'any següent, la Paramount li va trucar per participar en un altre film de Hitchcock, [33] La finestra indiscreta, protagonitzada per James Stewart.[34] Amb l'actor va mantenir sempre una gran relació d'amistat.[33] Després d'aquesta pel·lícula, Grace havia actuat amb grans llegendes del cinema com John Ford, Clark Gable, Ava Gardner, Gary Cooper i James Stewart. Però sempre ho havia fet en un segon pla, mai com a protagonista, i era qüestionada per alguns crítics que no creien que pogués protagonitzar algun paper important. Aquell mateix any també va rodar una pel·lícula sobre la guerra de Corea titulada The Bridges at Toko-Ri, interpretant l'esposa de William Holden, qui feia de protagonista.[35] Poc després de rodar la pel·lícula, William Perlberg i George Seaton, qui havien estat productors de The Bridges at Toko-Ri,[35] li van proposar que interpretés un drama que havia tingut èxit a Broadway. Es tractava de The Country Girl. En aquest film Grace tornava a compartir pantalla amb William Holden i aquesta vegada també la compartiria amb un altre dels grans actors del moment: Bing Crosby.[36] La pel·lícula va suposar la segona nominació per a Grace Kelly d'un Premi de l'Acadèmia, però aquest cop com a actriu principal. Tot i que tenia contracte amb la MGM, l'èxit li havia arribat amb altres productores, de manera que la MGM la va obligar a participar en una pel·lícula just després d'acabar de rodar The Country Girl. Per això un cop acabat el rodatge, va viatjar cap a Colòmbia on es va rodar Green Fire,[17] una pel·lícula que passaria desapercebuda pel públic majoritari.[17] A finals d'any, després que Grace rodés cinc pel·lícules en només vuit mesos, Alfred Hitchcock la va convèncer perquè participés en la seva nova pel·lícula: To Catch a Thief, amb Cary Grant de protagonista.[37] D'aquesta manera es convertiria en la primera actriu a actuar en tres pel·lícules consecutives de Hithcock. La pel·lícula es va filmar a la Costa Blava. I va ser gràcies a aquesta pel·lícula que va visitar Mònaco per primera vegada i que va conèixer a qui en el futur seria el seu marit.[24]
L'any 1955 va començar molt bé per Grace, ja que al febrer es va celebrar l'entrega dels Premis Òscar i va guanyar l'estatueta a millor actriu pel seu paper a la pel·lícula The Country Girl.[38] Aquest paper també li va valer el Globus d'Or a la millor actriu dramàtica.[31]
Retirada
L'any 1955, mentre rodava la pel·lícula El cigne, va iniciar relacions amoroses amb el príncep Rainier[39] de Mònaco. En acabar aquesta pel·lícula, la MGM li va oferir un nou projecte:[40] protagonitzar el film Alta Societat, que era una adaptació musical de l'obra teatral The Philadelphia Story,[41] de Philip Barry.[42] Durant els dos rodatges es va produir un fet que va canviar completament la vida de la Grace: el príncep Rainier III de Mònaco va viatjar fins a Filadèlfia per demanar-li la mà.[43]
Grace Kelly va declarar més tard:
- «De sobte, el príncep era un més del clan Kelly. Ell i el meu pare tenien la mateixa encaixada de mans. Compartien els mateixos gustos esportius. Durant quatre anys, el príncep havia lluitat perquè el seu petit regne fos quelcom més que un casino. Ambdós lluitem pel nostre compte i això és el que ens va unir.»[44]
El 5 de gener de 1956, el compromís va ser anunciat al món. La notícia va causar sensació a Hollywood, però va comportar que es retirés i finalitzés la seva carrera cinematogràfica, ja que el poble de Mònaco no podia permetre que la seva princesa fes de parella amb altres homes a la pantalla. The Philadelphia Princess va preguntar a la Grace quin tipus de família volia tenir: «Els puc dir que tindrem molts fills.»[45] Un cop finalitzat el rodatge d'Alta Societat, va anunciar a la MGM que es retirava, trencant així el contracte que encara tenia en vigor amb la productora. El seu president Dore Schary va accedir a deixar-la marxar sense demandar-la a canvi dels drets de la retransmissió del casament.[17] Bing Crosby va declarar: «La trobarem molt a faltar al cinema.»[46] Pel que fa a Hitchcock va dir: «Casar-se amb un príncep està en el camí d'èxit de la Grace. Ho ha fet amb la facilitat d'un trapezista. Però no sé si la plataforma on ha d'aterrar serà massa estreta.[47]
L'any 1956 s'estrenava el seu últim film, finalitzant així una carrera on constaven 11 pel·lícules, un premi Oscar i dos Globus d'Or.
Princesa de Mònaco
Primers anys
L'any 1956 es va casar amb el Príncep Rainier de Mònaco. El 18 d'abril van contraure matrimoni civil. A la taula d'actes, el primer a signar al registre va ser el príncep Rainier i, tot seguit, Grace Kelly i els testimonis (la princesa Antonieta de Mònaco, John Brendan Jr. Kelly, Peggy Kelly, el comte Charles de Polignac i el tinent coronel Ardant).[48] L'enviat especial de La Vanguardia explicà: «En una cerimònia que ha durat vint minuts justos, Grace Kelly, la famosa artista de cine, filla d'un ric burgès nord-americà, ha passat a ser Altesa Sereníssima.»[49] A la tarda es va celebrar una festa al jardí i van convidar quatre mil ciutadans del principat, però cap fotògraf ni periodista.[44] El dia va acabar amb una nit de gala a l'Òpera de Montecarlo.[44] L'endemà, el 19 d'abril, van celebrar una cerimònia religiosa a la catedral de Sant Nicolau.[17][50] Un cop acabada, van recórrer la ciutat amb un dels automòbils del príncep, on van poder ser saludats i aclamats pel poble monegasc. A la tarda, la parella va iniciar la lluna de mel a bord del iot del Príncep, el Deo Juvante II. Van visitar Formentera, Palma, Xerès i València.[51]
Els primers anys de princesa van ser durs per Grace. No acabava de dominar el francès, fet que no li permetia mantenir una vida social activa, i se sentia trista perquè considerava que havia llençat la seva vida per la borda, ja que s'havia casat amb el primer home que els seus pares van acceptar i perquè havia hagut de deixar enrere la seva carrera d'actriu.[52]
El casament amb el Príncep de Mònaco va impulsar el turisme al Principat, que en quatre anys es va triplicar, augmentant la xifra de turistes fins al milió. Això va servir per revifar les arques dels casinos i del Principat.[53]
Fills i família
El 23 de gener de l'any 1957 va néixer la seva primera filla, SAS [Sa Altesa Sereníssima] la princesa Carolina de Mònaco.[54] El naixement d'aquesta filla va servir perquè tingués un objectiu pel qual viure, ja que a parer seu, l'educació que ella havia rebut dels seus pares no havia estat del tot bona, i volia que la seva filla rebés la millor educació possible.[3]
L'any següent, concretament el 14 de març de 1958 va néixer el seu segon fill i qui seria el Príncep hereu de Mònaco, Albert II.[54] Durant aquesta època, Grace va patir dues fortes sotragades. La primera va succeir l'any 1960, quan es va assabentar que el seu pare havia mort a causa d'un càncer. La segona va ser la confirmació que mai més tornaria a fer cinema. Durant els primers anys de matrimoni va rebre moltes ofertes per participar en pel·lícules de Hollywood, però totes van ser rebutjades pel seu marit. Però l'any 1962, Grace va rebre una oferta per protagonitzar una pel·lícula d'Alfred Hitchcock, es tractava de Marnie.[3] Com que Grace estava passant per una mala època, el Príncep Rainier va accedir a que participés en la pel·lícula, i així es va fer saber al poble a través de la ràdio monegasca. Grace havia rebut permís per incorporar-se al set de rodatge al setembre, però el poble no volia que participés en cap altra pel·lícula, de manera que Grace va anunciar que renunciava a rodar el film.[54] Això significava que ja no era el seu marit qui li prohibia rodar pel·lícules, sinó que havia estat ella qui havia decidit no fer-ho i, per tant, ja no ho tornaria a fer mai més. Aquests dos fets la van fer entrar en un estat depressiu que no va poder superar fins al naixement de la seva tercera filla,[55] SAS la princesa Estefania de Mònaco, l'any 1965.
Durant els següents anys Grace va arribar a estar embarassada fins a tres vegades més, que van acabar en avortaments espontanis. Ja no tindria més fills. Però el pitjor encara havia d'arribar i és que a finals dels anys setanta i a inicis dels vuitanta, Grace es va enfonsar anímicament.[56] Ella, que volia dedicar la seva vida a educar els fills, va veure com el seu objectiu no s'acabava complint del tot. Primer el 1977, quan la seva filla Carolina és fotografiada en actitud amorosa amb el françès Philippe Junot, un promotor immobiliari 17 anys més gran que ella. La família Grimaldi va córrer a organitzar el casament per aturar el rebombori. El matrimoni només va durar fins al 1980. Després van arribar més escàndols protagonitzats per l'hereu Albert i per la germana petita, Estefania.
Mort
L'any 1982, Grace vivia enfonsada en una depressió i havia començat a beure més del compte. Els escàndols protagonitzats pels seus fills i el fet de veure que els seus objectius a la vida havien anat caient un rere l'altre sense que n'hagués pogut complir cap, l'havien dut fins a aquesta situació. Per tal de reanimar-se, va acceptar un paper per la pel·lícula Rearranged on també hi participaria el seu marit. Sembla que aquest fet l'estava revifant i que tenia moltes ganes de reprendre la seva carrera cinematogràfica, però el film mai s'acabaria de rodar.
A finals d'any, concretament el 13 de setembre de 1982, a dos quarts de deu del matí, Grace i la seva filla Estefania circulaven amb cotxe per una carretera del principat fins que, segons un conductor de camions que anava darrere del seu vehicle, el cotxe comença a fer esses. El camioner fa sonar el clàxon i el vehicle on viatjava la princesa torna a circular amb normalitat. Però de sobte, en arribar a un revolt, el cotxe va picar contra la muntanya i va sortir disparat en direcció cap a un estimball per on es va precipitar.[57] Estefania va aconseguir sortir del cotxe i demanar ajuda. Ràpidament ambdues van ser ingressades a l'hospital que duia el nom de la princesa, on la filla va rebre l'alta al cap de poques hores, però la mare continuava inconscient, en estat de coma profund i amb una cama trencada. L'endemà, 14 de setembre de 1982, a les sis del matí, Grace Patricia Majer Kelly moria deixant enrere una vida d'èxits cinematogràfics, que va abandonar per iniciar una vida com a SAS Princesa de Mònaco i que va acabar tràgicament aquell matí de 1982.
L'endemà de la seva mort, tots els diaris es van fer ressò de la notícia i van començar a córrer rumors sobre les causes de l'accident. Alguns apuntaven que Grace anava beguda, altres deien que qui conduïa no era ella, sinó Estefania, que encara no tenia carnet i per això es van estimbar. Altres rumors sostenien que Grace va decidir posar fi a la seva vida i es va suïcidar.[58]
Funeral
Des de l'anunci de la seva mort, van arribar a palau molts telegrames i mostres de condol de gent com Diana de Gal·les, el rei d'Espanya Joan Carles I, la reina Elisabet II d'Anglaterra, el Papa Joan Pau II, el president de França François Mitterrand o el dels Estats Units Ronald Reagan.[59][60]
Al palau s'hi va erigir una capella ardent. Na Grace duia un vestit de punta blanc i restava estirada en un taüt de caoba folrat de setí blanc. A les mans hi portava un rosari i una mantellina cobria la seva cara.[61] El funeral oficial va tenir lloc el dissabte 18 de setembre.[58] La gent es va reunir a les 8 del matí a palau. A les 10.30 el taüt, cobert amb una bandera blanca amb l'escut d'armes de la família Grimaldi, va ser transportat lentament cap a la catedral, dirigit pels dotze membres de l'Orde de la Misericòrdia.[62] A la catedral, la cerimònia es va celebrar acompanyada per cants gregorians, un moviment d'una simfonia de Haydn i peces musicals de Johann Sebastian Bach i de Gabriel Fauré, escollits per la Princesa Carolina. La cerimònia es va retransmetre en directe per televisió a tot Europa, a través d' Eurovisió.[63] L'enviat especial de La Vanguardia escrivia: «Algunes dones s'eixugaven discretament les llàgrimes, mirant comprensives el seu príncep. Després dirigien la vista a la princesa Carolina i un “pobra filla!, ha perdut la seva mare!” se'ls escapava sense voler. El drama humà, no per quotidià menys sentit, dominava per damunt de la pèrdua oficial.»[64] Diverses personalitats foren presents al funeral: Nancy Reagan, Diana, princesa de Gal·les; Sofia, reina d'Espanya; Fabiola de Bèlgica, Claude Pompidou, Cary Grant, Fanny Ardant, Mstislav Rostropóvitx o Danielle Mitterrand entre d'altres.[65][66]
La princesa Grace va ser enterrada a la Catedral de Mònaco. A la seva làpida hi ha una inscripció en llatí que hi diu: “Gràcia Patricia, esposa del Príncep Rainier III, morta el 1982”. Sota la inscripció hi ha gravat el seu monograma encapçalat per una corona.
Remove ads
Llegat
El 18 de juny de 1984, el Príncep Rainier va inaugurar un jardí de roses públic a Mònaco en memòria de la Princesa Grace qui tenia una gran passió per les roses.[67]
L'any 1993, als Estats Units es van imprimir segells de correus amb la imatge de Grace Kelly, convertint-se així en la primera actriu a aparèixer en un segell dels Estats Units.[68]
L'any 2003, 83 anys després que al seu pare li fos denegada la participació en l'esdeveniment més important en el món del rem, la Henley Royal Regatta va canviar el nom de la prova quadrúple de scull femení per Princess Grace Challenge Cup.
L'1 d'abril de 2006, al Museu d'Art de Filadèlfia, hi va haver una exposició anomenada Fit for a Princess: Grace Kelly's Wedding Dress, que va durar fins al maig de 2006, en honor del 50è aniversari del seu casament.[69]
Per commemorar el 25è aniversari de la seva mort, l'1 de juliol de 2007, es van encunyar 20.001 monedes de 2 € amb la imatge de la Princesa Grace. D'aquestes, 4.000 monedes es van posar a la venda durant l'exposició Les Années Grace Kelly, que va celebrar-se del 12 de juliol al 23 de setembre d'aquell mateix any, mentre que les altres 16.000 es van distribuir des de la casa de la moneda de Mònaco a diferents comerciants.
L'octubre de 2009, es va col·locar una placa al Rodeo Drive Walk of Style en reconeixement per les contribucions de la Princesa Grace al món de la moda.[70]
El novembre de 2009, per commemorar el que hauria estat el seu 80è aniversari, la TCM va nomenar Grace Kelly com l'estrella del mes, i el Príncep Albert II va retre un homenatge.[71]
Treball per la Creu Roja i altres organitzacions
El 23 de maig de 1958, el Príncep Rainier va nomenar Grace Kelly presidenta de la Creu Roja Monaguesca.[72] Grace volia dur a terme moltes obres benèfiques a través d'aquesta organització i per començar, va modernitzar l'hospital millorant-ne les instal·lacions, adequant el personal i comprant aparells tècnics moderns. També va remodelar l'orfenat i les guarderies del Principat.[53] A més a més, es va preocupar pels ancians, els pobres i la gent sense família, a qui els va construir un asil anomenat Cap-Fleuri situat al Caup d'Alh.[73] També va dur la iniciativa en nombroses donacions envers els qui havien patit desastres naturals, com va fer amb els iugoslaus o amb els peruans, i era present en els principals moviments de solidaritat internacional.[73] També organitzava anualment el Ball de la Rosa, destinat a recaptar diners per donar a diferents organitzacions com l'Hospital americà de París.[74]
Com que durant aquella època Mònaco no disposava de prou diners per finançar aquestes obres, Grace va recuperar un antic acte que feia la Creu Roja anualment: la gala de la Creu Roja.[75] Per aquesta gala benèfica, Grace va fer ús de totes les amistats que tenia a Hollywood, convertint l'acte en un dels més importants socialment d'Europa. Gràcies a aquesta cerimònia, va obtenir prou fons per dur a terme tots els seus propòsits. Més tard, l'any 1985, l'hospital canviaria de nom i passaria a dir-se Centre Hospitalier Princesse Grace.
A part de la Creu Roja, la princesa va crear l'Association mondiale des amis de l'enfance el juny de 1963 i en va ocupar el càrrec de presidenta.[74] Aquesta organització va ser fundada amb l'objectiu de garantir el benestar físic i espiritual dels nens al món. L'any 1965 es creà la Fundació Gràcia de Mònaco per tal de protegir i promoure l'art al Principat.[74]
Durant el seu regnat de vint-i-sis anys, es van rebre prop de cinc-centes mil cartes de sol·licitud d'ajuda, tant financera com material.[76] Amb tots els seus actes, la princesa es va guanyar una gran reputació al Principat, i el Príncep que apreciava l'acció duta a terme per la seva esposa, va declarar: «La Princesa Grace és d'alguna manera la meva ministra de la joventut, de l'entreteniment, de la salut i de la solidaritat.»[77]
Remove ads
Curiositats
- Arran del seu casament amb el Príncep Rainier, el títol oficial de Grace Kelly era: Sa Serena Altesa la princesa Gràcia de Monaco, duquessa de Valentina, marquesa de Baux, comtessa de Carlades, baronessa de Saint-Lô i 111 vegades dama.[78] En total, Grace va rebre 138 títols.[79][80]
- L'any 1966, a la portada de la revista Life va aparèixer fotografiada l'actriu Grace Kelly portant una bossa de mà Sac à dépêches de la marca Hermès i va ser tan popular que va ser rebatejada com la Kelly Bag.[17]
- L'any 2000, el grup musical Eels li va dedicar una cançó titulada Grace Kelly Blues dins de l'àlbum Daisies Of The Galaxy.
- L'any 2007, el cantant d'origen libanès Mika, li va dedicar una cançó i la va titular amb el seu nom: Grace Kelly. Aquest va ser el single més famós del seu primer disc Life In Cartoon Motion.
- L'any 2009 es va estrenar el curtmetratge del director Armand Rovira ¿Qué será de baby Grace?, on es ressuscita cinematogràficament a Grace Kelly amb imatges d'arxiu de la princesa durant la seva estada a Mallorca.
- Les germanes Giussani es van inspirar en Grace Kelly per crear el personatge d'Eva Kant del còmic italià Diabolik.[81]
Filmografia
Remove ads
Discografia
- True Love (d'Alta Societat, en duet amb Bing Crosby, 1956)
- L'Oiseau du Nord et L'Oiseau du Soleil, en francès i en anglès (1978)
- Birds, Beasts & Flowers: A Programme of Poetry, Prose and Music (1980)
Genealogia[cal citació]
| 16. | ||||||||||||||||
| 8. Brian Kelly | ||||||||||||||||
| 17. | ||||||||||||||||
| 4. John Henry Kelly | ||||||||||||||||
| 18. Michael McLauglin | ||||||||||||||||
| 9. Honora Margaret McLaughlin | ||||||||||||||||
| 19. Mary Burke | ||||||||||||||||
| 2. John Brendan Kelly | ||||||||||||||||
| 20. John Costello | ||||||||||||||||
| 10. Walter Costello | ||||||||||||||||
| 21. Bridget McLaughlin | ||||||||||||||||
| 5. Mary Anne Costello | ||||||||||||||||
| 22. | ||||||||||||||||
| 11. Anne Burke | ||||||||||||||||
| 23. | ||||||||||||||||
| 1. Grace Kelly | ||||||||||||||||
| 24. Gustav Majer | ||||||||||||||||
| 12. Johann Karl Majer | ||||||||||||||||
| 25. Elfriede Dede | ||||||||||||||||
| 6. Carl Majer | ||||||||||||||||
| 26. Friedrich Wilhelm Adam | ||||||||||||||||
| 13. Luise Wilhelmine Adam | ||||||||||||||||
| 27. Juliane Wilhelmine Feucht | ||||||||||||||||
| 3. Margaret Katherine Majer | ||||||||||||||||
| 28. Johann Georg Berg | ||||||||||||||||
| 14. Georg Berg | ||||||||||||||||
| 29. Anna Elisabeth Antes | ||||||||||||||||
| 7. Margaretha Berg | ||||||||||||||||
| 30. Nicolaus Röhrig | ||||||||||||||||
| 15. Elisabetha Röhrig | ||||||||||||||||
| 31. Margaretha Rothermel | ||||||||||||||||
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads