Gral·làrids

Els gral·làrids (Grallariidae) són una família^[1] d'ocells de l'ordre dels passeriformes, pròpia de la zona neotropical.

Gral·làrids

Grallariidae
Grallaria ruficapilla
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Grallariidae P.L. Sclater i Salvin, 1873
Gèneres
Grallaria Hylopezus Myrmothera Grallaricula
Distribució

Agrupa al voltant de 70 espècies en 5 gèneres, que habiten en una varietat d'ambients a l'Amèrica tropical (Neotròpic), però que assoleixen la seva màxima diversitat als Andes.^[2] Tradicionalment eren incloses a la família Formicariidae, però s'han separat com a resultat d'estudis filogenètics.^[2][3]

Descripció

Els gral·làrids presenten una gamma impressionant de mides, variant des de 24 cm de longitud els més grossos: la xanca gegant (Grallaria gigantea) i la xanca grossa (Grallaria excelsa), a 10 cm algunes espècies de Grallaricula. Són ocells sense dimorfisme sexual, de colors generalment llis i uniforme, però de patrons atractius. Tots tenen potes desproporcionadament llargues en relació amb el cos rabassut i la cua. Són principalment terrestres, desplaçant-se fent salts o corretejant per terra, ocasionalment pujant una mica al sotabosc, però sempre difícils de ser vistos. Les vocalitzacions són sonores i distintives, que poden ser força atípiques per a un passeriforme, són les primeres a cridar l'atenció. Els nius d'unes poques espècies que han estat descrits, són en format de tassa o platerets, descuidadament construïts amb palets i fulles i aglomerats amb teranyines.^[4]

Distribució

Es distribueixen per tot el Neotròpic, des del sud de Mèxic, a través d'Amèrica Central i del Sud, fins al nord d'Argentina i sud del Brasil.^[5] Tanmateix, assoleixen la màxima diversitat a la serralada dels Andes, on clarament se substitueixen altitudinalment les unes a les altres. En la mesura que s'ha facilitat l'accés a àrees remotes i els equips per a investigació aviària han evolucionat, s'han descrit noves espècies (i subespècies) de gral·làrids.^[2]

Taxonomia

Tradicionalment, els gèneres d'aquesta família estaven inclosos a la família Formicariidae. Ja des de 1969, Lowery i O'Neill,^[6] amb base en característiques de plomatge, de l'esquelet i mesures morfomètriques van revisar la subfamília Grallarinae amb composició molt propera a l'actual, però incloent-hi el gènere Pittasoma. Estudis geneticomoleculars posteriors, com Irestedt et al (2002),^[7] Chesser (2004)^[8] i Rice (2005)^[2][3] van demostrar que els gèneres aquí inclosos formaven un llinatge monofilètic i que no estava agermanat amb Formicarius i Chamaeza. Amb l'exclusió del gènere Pittasoma de Formicariidae, i la seva inclusió a Conopophagidae,^[8] Grallaria, Grallaricula, Myrmothera i Hylopezus conformen un clade monofilètic ben definit i, com a tal, agrupat a la seva pròpia família Grallariidae. Aquestes revisions taxonòmiques van ser aprovades a la Proposta N° 235 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC).^[9]

Aquest clade pot ser dividit en dos llinatges ben característics, el nombrós i complex Grallaria i les espècies de menor grandària dels altres tres gèneres.^[2]

Cladograma proposat per a l'infraordre Tyrannides

D'acord amb la classificació proposada per Ohlson et al (2013), així s'ubica aquesta família:^[10]

Infraordre Tyrannides	Parvordre Furnariida  Superfamília Thamnophiloidea Melanopareiidae Conopophagidae Thamnophilidae Superfamília Furnarioidea  Grallariidae Rhinocryptidae Formicariidae Scleruridae Dendrocolaptidae Xenopidae Furnariidae Parvordre Tyrannida

Cladograma proposat per a la família Grallariidae

El següent cladograma mostra la filogènia de la present família. Està basat en un ampli estudi genètic molecular dels suboscins de Michael Harvey i col·laboradors publicat el 2020.^[11]

Grallariidae	Grallaria Cryptopezus Grallaricula Hylopezus, Myrmothera

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024), la família està formada per 5 gèneres amb 70 espècies:^[12]

• Gènere Grallaria, amb 47 espècies.
• Gènere Hylopezus, amb 6 espècies.
• Gènere Myrmothera, amb 6 espècies.
• Gènere Grallaricula, amb 10 espècies.
• Gènere Cryptopezus amb 1 espècie (Cryptopezus nattereri).^{[nota 1][13][14]}

Nota taxonòmica

1. Un ampli estudi de filogènia molecular de Carneiro et al. (2019) de les xanques dels gèneres Hylopezus i Myrmothera va indicar que Hylopezus, com actualment definit, és parafilètic respecte a Myrmothera i a Grallaricula. Específicament, les espècies col·locades a Myrmothera, Hylopezus dives, Hylopezus fulviventris i Hylopezus berlepschi formen un clade ben suportat, que és germà d'un altre clade format per totes les espècies romanents de Hylopezus a excepció de Hylopezus nattereri, que és germana d'un clade que agrupa Myrmothera, Hylopezus i Grallaricula, representant el llinatge més divergent del complex. Aquesta divergència molecular es confirma per les diferents característiques morfològiques i de vocalització que ja eren conegudes. Com que aquestes divergències no permeten unir H. nattereri a cap altre gènere, i com que no hi havia cap altre gènere disponible, es va proposar un nou gènere Cryptopezus exclusiu per a aquest llinatge endèmic de la Mata Atlàntica. També es va proposar la transferència de H. fulviventris, H. dives i H. berlepschi per al gènere Myrmothera. El nou gènere va ser reconegut en la Proposta no 832 Part A al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC), i en l'apartat B també va aprovar la transferència de les tres espècies.