Gralla becvermella

La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.^[1]

Gralla becvermella

Pyrrhocorax pyrrhocorax
Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax
Dades
Pes	312 g 263 g
Envergadura	82 cm
Nombre de cries	3,9
Període d'incubació de l'ou	17 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22705916
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Corvidae
Gènere	Pyrrhocorax
Espècie	Pyrrhocorax pyrrhocorax (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Protònim	Upupa pyrrhocorax
Distribució
Endèmic de	Dzuluk, santuari Fambong Lho, Lachen, santuari Shingba Rhododendron i Sela Pass

Silueta de la gralla de bec vermell en vol

Morfologia

• Fa uns 40 cm de llargària.
• És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
• Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).

Subespècies

• Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax
• Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus
• Pyrrhocorax pyrrhocorax barbarus
• Pyrrhocorax pyrrhocorax baileyi
• Pyrrhocorax pyrrhocorax docilis
• Pyrrhocorax pyrrhocorax himalayanus
• Pyrrhocorax pyrrhocorax centralis
• Pyrrhocorax pyrrhocorax brachypus
• Pyrrhocorax pyrrhocorax primigenius (extinta)

Reproducció

Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.^[2]

Alimentació

Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.

Amenaces naturals

Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.

Hàbitat

Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caràcter altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.

Distribució geogràfica

Escut del ducat de Cornualla

N'hi ha vuit subespècies que viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia central, Índia i la Xina. Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de la província de Tarragona.

Era molt popular a Cornoalla –hi figura a l'escut i la llegenda l'associava amb l'ànima del rei Artús– però la destrucció progressiva del seu hàbitat va provocar-ne l'ocàs des del XVIII fins que va desaparèixer completament a mitjan segle xx. Des dels anys 1980, The National Trust que administra la reserva natural de la península del Lizard va llançar un projecte per tornar a introduir la pastura tradicional i la gestió del sotabosc, sobretot per recrear el biòtop de moltes plantes rares. Fins que el 2001 les primeres gralles van tornar per quedar-s'hi i formar una població estable.^[3]

Gralla de bec vermell en vol fotografiada a Himachal Pradesh (Índia)

Costums

És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.