Gran Bulgària

Gran Bulgària és un terme que identifica el territori associat amb un estat històric, i amb un moviment irredemptista modern del nacionalisme búlgar, que inclouria la major part de la Macedònia històrica, Tràcia i Mèsia. Va sorgir el 1878 en el si dels conflicted pels territoris europeus ocupats pels otomans.^[1]

Gran Bulgària segons el Tractat de San Stefano.

Les aspiracions irredemptistes als Balcans en 1912, amb a « Gran Bulgària ».

La Gran Bulgària va ser producte del Tractat de San Stefano (1878) entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà, però es va desfer amb el Congrés de Berlín (1881), on es van retornar part dels territoris de la Gran Bulgària al control de l'Imperi Otomà.^[2]

Els territoris de Macedònia van ser disputats entre l'Imperi Otomà, Bulgària, Grècia i Sèrbia a les Guerres Balcàniques entre 1912 i 1913, i durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Al final d'aquesta, Bulgària va perdre l'accés al mar Egeu.

Just abans de la Segona Guerra Mundial, Bulgària va recuperar la Dobrudja Meridional de Romania pel Tractat de Craiova (1940).^[3]

Durant la Segona Guerra Mundial Bulgària va recuperar efímerament tots els territoris de la Gran Bulgària amb l'ajust de l'Alemanya nazi.^[4] Totes aquests concessions van ser revertides (amb l'excepció de la Dobrudja Meridional) per la victòria dels Aliats a la Conferència de Pau de París (1947). Així Bulgària va ser l'únic aliat de l'Eix que va aconseguir un guany territorial al final de la Segona Guerra Mundial.