Gripau comú

El gripau comú (Bufo bufo) és el gripau més gros dels Països Catalans i de tot Europa.

Gripau comú

Bufo bufo i Bufo spinosus
Enregistrament
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	54596
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Amphibia
Ordre	Anura
Família	Bufonidae
Gènere	Bufo
Espècie	Bufo bufo i Bufo spinosus (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Rana bufo Rana rubeta Rana ventricosa
Protònim	Rana bufo
Distribució

Morfologia

Les femelles adultes, que són més grosses que els mascles, mesuren 15 cm de longitud, encara que, excepcionalment, alguns exemplars poden excedir aquesta xifra.

El seu cos és compacte i té la pell farcida de berrugues d'aspecte espinós.

Les glàndules paròtides són molt desenvolupades, prominents i disposades obliquament.

Els ulls tenen l'iris de color coure vermellós i la pupil·la és horitzontal.

Les tonalitats del dors són brunenques o rogenques, mentre que en el ventre dominen els tons grisencs. Tanmateix, a les extremitats, s'hi observen matisos carnosos. Aquestes coloracions poden presentar-se de manera uniforme o bé amb taques o clapes més fosques disposades irregularment.

El timpà és petit i els mascles tenen sacs vocals interns.

Les potes interiors són proveïdes de membrana interdigital fins a la meitat de la longitud dels dits.

La pell del gripau comú conté bufotoxines, un verí molt tòxic. La dosi d'un sol individu és capaç de provocar símptomes greus o fins i tot la mort en animals, inclosos humans.^[1] Els efectes clínics inclouen irritació i dolor als ulls, boca, nas i gola, passant per símptomes cardiovasculars i respiratoris, paràlisi i convulsions, augment de la salivació, vòmits, hipercalèmia, cianosi i també al·lucinacions. No se’n coneix cap antídot.^[1]

Hàbitat

Gripau comú de dos mesos d'edat.

És essencialment terrestre i nocturn, però també se'l pot observar de dia, sobretot després d'haver plogut. És una forma ubiqüista que es troba amb abundor tant a les planes com a les zones muntanyenques de tot el Principat de Catalunya (des del nivell del mar fins als 2.500 m). Només manca a la plana central de Lleida i als Pirineus per sobre de l'altitud esmentada.

Amb tot, a les zones d'horta s'observa una certa regressió, causada probablement per l'ús desmesurat d'insecticides, que el priven de les seues preses alhora que l'afecten directament en engolir insectes emmetzinats.

Alimentació

Es nodreix de cucs de terra, de mol·luscs i de tota mena d'artròpodes, bo i preferint els coleòpters. Pel seu règim alimentari és una espècie beneficiosa per a les activitats agràries.

Reproducció

Com la majoria dels amfibis és molt prolífic. La femella, en arribar el bon temps, diposita en tolls i basses de 2.000 a 7.000 ous, disposats per parelles i units per una membrana gelatinosa que forma dos cordons. Al cap de dues setmanes, aproximadament, neixen els capgrossos, que, per tal d'arribar a tindre l'aspecte de llurs progenitors, hauran d'experimentar, en el seu cos, una sèrie de transformacions anatòmiques i fisiològiques (metamorfosi). La larva és petita i no sol superar els 32 mm de longitud.