Grups polítics del Parlament Europeu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Els grups polítics del Parlament Europeu són els grups parlamentaris del Parlament Europeu. Aquests grups no són partits sinó coalicions flexibles que inclouen diputats de diferents partits polítics europeus, blocs polítics europeus informals, i independents. Cada grup ha de constar d'un mínim de 19 diputats de cinc estats membres de la Unió Europea.
Composició actual (10è Parlament Europeu)
Remove ads
Anteriors composicions
9è Parlament Europeu
8è Parlament Europeu
Aquest és un resum de la composició del vuitè Parlament Europeu, el mandat s'estén des de 2014 fins 2019.[1]
7è Parlament Europeu
Aquest és un resum de la composició del setè Parlament Europeu, el mandat s'estengué des de 2009 fins 2014.[2]
Remove ads
Evolució dels grups
Conservadors i democratacristians
En la política europea, el centredreta és habitualment ocupat per democratacristians i conservadors. Aquests dos fils ideològics han tingut una relació històrica estreta al Parlament. El primer grup democratacristià es va fundar l'any 1953 i es va mantenir amb aquest nom durant un quart de segle, fins a la creació del Partit Popular Europeu el 29 d'abril de 1976. Paral·lelament, al 1973 britànics i danesos, recentment afegits a la CEE, funden el grup Conservadors Europeus, rebatejat més endavant com a Demòcrates europeus. Les dues famílies, democratacristians i conservadors, s'acabarien unificant en el PPE al 1992. Posteriorment serien inclosos també els italians de Força Itàlia, que van romandre un any en el seu propi grup (Forza Europa) i tres en el grup conservador euroescèptic Unió per Europa. Finalment, el 2009 part del subgrup Demòcrates Europeus trenca l'aliança amb el PPE per originar el seu propi bloc. Des de llavors, (2009-present) el nom es manté com a Partit Popular Europeu.
Socialdemòcrates
El bloc socialdemòcrata ha estat des del primer moment una de les principals forces del Parlament Europeu i probablement la més homogènia i estable. Així, va ser creat al 1953 i ha modificat el seu nom en tres ocasions sense gaires tensions, fins a l'actual Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, per a diferenciar-lo del propi Partit dels Socialistes Europeus i facilitar l'entrada, com va ser el cas del Partit Democràtic d'Itàlia, d'organitzacions amb tendències ideològiques diverses.
Liberals i centristes
El bloc és heterogeni i agrupa diverses tendències liberals i centristes, formant plegats el que actualment és la tercera força al Parlament. Al llarg dels anys el grup ha anat equilibrant-se segons el pes d'un sector o altre, tot i que del 1994 al 1999 es va formar un grup escindit del que llavors era el ELDR anomenada Aliança Radical Europea, amb una vintena d'eurodiputats liderats pel PRG francès. El grup actual dels liberals i centristes és el grup Renovar Europa.
Conservadors i reformistes euroescèptics
Aquest bloc està format per partits conservadors europeus de tendència més o menys euroescèptica. Va néixer a partir de la sortida de l'UNR gaullista del Grup Liberal, formant el seu propi grup, la Unió Democràtica Europea, que més endavant incorporaria altres forces com l'irlandès Fianna Fáil o el SNP escocès, modificant el nom per Demòcrates Progressistes Europeus i posteriorment l'Aliança Democràtica Europea. Del 1995 al 1999 es formaria la Unió per l'Europa liderat per Força Itàlia, que acabaria intengrant-se en el PPE, mentre partits d'una orientació més ultraconservadora com el PiS polonès i d'extrema-dreta com l'Aliança Nacional, el SNS o la Lliga Nord formen la Unió per l'Europa de les Nacions (UEN). Al darrer Parlament l'escissió conservadora Demòcrates europeus que provenia de la coalició amb el PPE i la UEN s'agrupen en el grup Conservadors i reformistes europeus (ECR).
Verds i nacionalistes de nacions sense estat
Des dels anys vuitanta partits verds europeus i organitzacions regionalistes o nacionalistes han format un grup propi, que durant la primera dècada es va anomenar Grup de l'Arc de Sant Martí. Posteriorment es van dividir en dos blocs diferenciats, els partits nacionalistes mantindrien l'Arc de Sant Martí fins a la formació de la liberal Aliança Radical Europea, mentre que els Verds formarien un grup propi. Des del 1999 fins a l'actualitat es van tornar a agrupar les dues famílies en Els Verds-Aliança Lliure Europea.
Comunistes i esquerres
El bloc comunista i aliats d'esquerres es va formar el 1973, mantenint l'espai fins al 1989, que es va dividir en dos grups, l'Esquerra Unida Europea d'orientació eurocomunista liderada pel Partit Comunista Italià, i la Unitat d'Esquerra amb el suport dels partits comunistes de França, Grècia o Portugal. Amb la dissolució del PCI i l'ensorrament de l'EUL, es tornaria a agrupar l'espai comunista i progressista en l'Esquerra Unida Europea i l'actual L'Esquerra en el Parlament Europeu, amb l'entrada del bloc nòrdic. El Partit Comunista de Grècia, però, crític amb la línia del grup, va sortir posteriorment per situar-se en els no-inscrits.
Extrema-dreta i nacionalistes de dreta
El bloc va néixer als anys vuitanta amb la formació de la Dreta Europea, agrupant els neofeixistes Front Nacional francès, el MSI italià o l'EPEN grec, que mantindrien el nom en la següent legislatura amb una composició, però, diferent. Tretze anys després trigarien a tornar a agrupar l'espai en el bloc Identitat, Tradició, Sobirania, i de nou vuit anys en recuperar-lo després de diferències internes en la nova Europa de les Nacions i de la Llibertat. Actualment el grup s'anomena Identitat i democràcia liderats per Reagrupament Nacional i la Lega.
Euroescèptics
Heterogenis
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads