Guido Starhemberg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Era cosí d'Ernst Rüdiger von Starhemberg (1638-1701), el famós comandant de Viena durant el setge turc de 1683 en la Gran Guerra Turca, en el qual Guido també estigué present. Posteriorment seguí el seu cosí i el Príncep Eugeni de Savoia en batalles contra els turcs.
Durant la Guerra de Successió Espanyola Starhemberg lluità a Itàlia i a la Península. Entre el 1706 i 1708 fou comandant en cap de l'exèrcit imperial a Hongria lluitant contra els insurgents de Francis II Rákóczi.
El 1708 fou nomenat comandant en cap de les tropes austriacistes a Espanya. Juntament amb James Stanhope després de les victorioses batalles d'Almenar[1] i Monte de Torrero.[1] conqueriren Madrid el 1710,[1] El desembre de 1710, en veure la ciutat de Madrid deserta i l'hostilitat dels castellans, decidí retirar-se als territoris de l'antiga Corona d'Aragó per a passar l'hivern.[2] Durant l'evacuació de Castella, les tropes britàniques es rendiren a Brihuega.[3] L'exèrcit borbònic es llençà aleshores sobre el cos principal de l'exèrcit austriacista a la batalla de Villaviciosa (1710), però les tropes borbòniques foren derrotades i hagueren de retirar-se del camp de batalla.[4] Malgrat la victòria a Villaviciosa, les nombroses baixes patides i la rendició de tot el cos expedicionari britànic a Brihuega l'impossibilità resistir a l'Aragó i prosseguí l'evacuació fins a Catalunya. En la batalla de Prats de Rei, les tropes borbòniques foren novament aturades,[5] mentre es nomenava Guido Starhemberg virrei de Catalunya.
Després de la Pau d'Utrecht (1713), Guido Starhemberg firmà el Conveni de l'Hospitalet,[6] mitjançant el qual s'evacuaven totes les tropes austríaques de Catalunya amb els vaixells anglesos, que les transportaren fins a Gènova.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads