Guifré II de Besalú

Guifré II de Besalú (?-957) fou comte de Besalú (927-957). Fill de Miró II de Cerdanya (878-927) i la seva muller Ava de Cerdanya (? - 961) els quals tingueren quatre fills (Sunifred II de Cerdanya, Guifré II de Besalú, Oliba I de Besalú i Cerdanya i Miró Bonfill bisbe de Girona) i quatre filles (Quixilona, Goltregoda, Guilinda i Sesenauda).^[1] En morir Miró II va heretar el comtat de Besalú mentre el seu germà Sunifred rebia el comtat de Cerdanya. Ambdós eren menors d'edat i la seva mare Ava va fer de regent fins al 945.

Guifré II de Besalú

Biografia
Naixement	segle X
Mort	957 Besalú
Causa de mort	mort en combat
Sepultura	Santa Maria de Ripoll
Altres
Títol	Comte de Besalú
Família	Casal de Barcelona
Pares	Miró II de Cerdanya   i Ava de Cerdanya
Germans	Sunifred II de Cerdanya Oliba Cabreta Miró III de Cerdanya

Ja com a comte fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon comprant al bisbe de Girona, Gotmar, el 14 d'abril de 948 l'església parroquial amb els seus delmes i primícies, convertint-la en el nucli inicial del nou monestir, on establí una comunitat benedictina. Calia donar forma legal a la fundació del nou monestir, i per això va sol·licitar un precepte reial a Lluís d'Ultramar. Fou el darrer comte de la Gòtia que anà a retre vassallatge al rei de França.

El 957 es va produir a Besalú una revolta nobiliària, liderada per un clergue anomenat Adalbert ^[2] i en la que segurament hi estaven implicats els fills de l'antic comte Radulf.^[3] La revolta va prendre prou proporcions per fer tancar Guifré dins ell seu castell de Besalú. Els revoltats l'encerclaren establint-ne el setge. Això va fer que Guifré, no veient possibilitats de resistir, busqués la salvació en la fugida, però va ser encalçat pels sublevats, que aconseguiren atrapar-lo i el mateix Adalbert l'occí amb el seu punyal.^[4] Sunifred va aconseguir dominar l'alçament i confiscà els béns dels revoltat.^[2] En morir sense descendència el succeí el seu germà Sunifred II de Cerdanya.