Halotà

L'halotà és un agent anestèsic volàtil halogen líquid de la família dels haloalcans utilitzat per la inducció i manteniment de l'anestèsia general.^[1] La seva toxicitat cardíaca i toxicitat hepàtica, responsable de l'aparició d'hepatitis fulminants, l'ha fet pràcticament desaparèixer de l'anestèsia humana,^[2] excepte en països subdesenvolupats on s'usa per raó del seu baix cost.^[1]

Halotà

Malaltia objecte	asma aguda severa i asma
Dades clíniques
Via	inhalació
Grup farmacològic	compost químic
Codi ATC	N01AB01
Dades químiques i físiques
Fórmula	C2HBrClF3
Massa molecular	195,890224 Da
Densitat	1,87 g/cm³
Punt de fusió	−180 °F
Punt d'ebullició	122 °F
Solubilitat en aigua	0,3 g/100 g
SMILES
Identificadors
Número CAS	151-67-7
PubChem (SID)	3562
IUPHAR/BPS	2401
DrugBank	DB01159
ChemSpider	3441
UNII	UQT9G45D1P
KEGG	C07515 i D00542
ChEBI	5615
ChEMBL	CHEMBL931
AEPQ	100.005.270

Història

L'halotà és una molècula coneguda des de fa molts de temps. Es va sintetitzar per primera vegada el 1951 per Charles Suckling i es va utilitzar a partir de 1956.^[3][4] Fins als anys 1980 va estar al capdavant delsanestèsics halògens. Cap a la meitat dels anys 1980 va ser susbstituïda per l'isoflurà i sobretot pel desflurà i el sevoflurà, que són molècules més eficaces i molt més segures.^[5][6]

Propietats

El mode d'acció de l'halotà s'explica en part pel seu efectet al·lostèric positiu sobre els canals ionòtrops GABA_A, que comporten un augment de la freqüència i intensitat dels potencials postsinàptics inhibidors (PPSI) a nivell del cervell.^{[cal citació]}