Helvina

La helvina és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de l'helvina. Rep el nom del llatí helvus, groc, pel seu color característic. El nom reconegut oficialment per l'IMA és helvina (en anglès helvine), no helvita, tot i que el sinònim "helvita" pot ser més comú en la literatura.

Helvina
Fórmula química	Be₃Mn2+₄(SiO₄)₃S
Epònim	Sol
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.08
Dana	76.2.4.1
Heys	17.9.4
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 8,29 Å;
Grup puntual	4 3m - hexatetraedral
Grup espacial	p4 3n
Color	groc daurat, marró, vermell, groc-gris, verd-groc
Exfoliació	distingible/good - distingible on {111} {111}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,2 a 3,44 g/cm³ (mesurada); 3,23 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 1,728 a 1,749
Impureses comunes	Al, Fe, Zn, Ca
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Hlv
Referències	[1]

Característiques

La helvina és un silicat de fórmula química Be₃Mn²⁺₄(SiO₄)₃S. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'helvina pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres de les mines Brüder Lorenz i Friedefürst, totes dues localitzades a Breitenbrunn (Saxònia, Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Costabona, situades a la localitat de Prats de Molló-la Presta, al departament francès dels Pirineus Orientals.