Hemachandra

Hemachandra (gujarati: હેમચંદ્રાચાર્ય) (Dhandhuka, 1088 - Gujarat, 1172), també anomenat Hemchandra-Charya o Hemchandra-Surí, va ser un acadèmic, polític i religiós jainista indi del segle XII dC.

Hemachandra

Dibuix a partir d'un manuscrit en fulla de palma del segle XIII.
Biografia
Naixement	(en) Cangadeva 1088 Dhandhuka (Dinastia Solanki)
Mort	1172 (83/84 anys) Patan (Dinastia Solanki)
Religió	Jainisme
Activitat
Ocupació	matemàtic, escriptor, filòsof, historiador, poeta
Obra
Obres destacables Yogaśāstra Trishashti Shalaka Purusha Charita (1157) Deśīnāmamālā
Família
Pares	Chachig Stesthi i Pahini

Vida i obra

Tot i que els seus pares eren hindús ell es va formar en el jainismeja que a partir dels cinc anys va tenir com a mestre un monjo jainista anomenat Devendra Suri.^[1] Als divuit anys ja era monjo i va dedicar tota la seva vida a difondre el jainisme. Va rebre el patronatge dels reis de Gujarat de la dinastia Solanki, Jayasimha Siddharaja i Kumarapala, a la cort de la ciutat de Patan.^[2]

Va ser un autor prolífic, defensor del gujarati, la llengua pràcrit pròpia de la seva zona.^[3]

Els seus llibres més notables van ser els següents:

• Siddhahemacandra o Siddhahaima, una gramàtica amb les regles del sànscrit i del pràcrit composta a instàncies del rei Siddharaja.^[4]
• Dvasrayamahakavya (Poema èpic amb dos propòsits), que és tan una gramàtica com un elogi dels anteriors governants de la dinastia Solanki.^[5]
• Yoga Shastra, escrit a petició del rei Kumarapala, es un conjunt de normes de conducta per a laics i ascetes jainistes.^[6]
• Trishashtishalakapurushacharitra (Vides de 63 homes il·lustres) i la seva seqüela Sthaviravalicaritra (Vides d'antics jainistes), que potser és la seva obra principal en la qual demostra uns coneixements enciclopèdics.^[7]

Bust de Hemachandra a la Universitat de Nord-Gujarat a Patan (Gujarat).

Altres llibres seus, menys coneguts, són:^[1]

• Linganushasana, un tractat sobre el gènere.
• Abdhidhanachintamani, sobre sinònims
• Nighantushesha, un diccionari de botànica
• Anekarthansamgraha, sobre homònims^[8]
• Deśînâmamâlâ, sobre lexicografia^[9]
• Kavyanushasana, sobre història literària
• Pramana-mimamsa, un tractat filosòfic
• Laghu-arthaniti, sobre ciència política

Un fet curiós és que, mentre estudiava la prosòdia dels seus idiomes, es va interrogar sobre les combinacions de síl·labes curtes i llargues que podia contenir un vers d'una métrica determinada,^[10] i, d'aquesta forma, va arribar als nombres de Fibonacci cinquanta anys abans que el propi Fibonacci.^[11]