Hiperbilirubinèmia

La hiperbilirubinèmia és l'augment de el nivell de bilirubina en la sang (valors normals de 0,3 a 1 mg/dL); la bilirubina s'acumula en els teixits, sobretot aquells amb major nombre de fibres elàstiques (paladar, conjuntiva). De forma progressiva i si és major de 2,5 mg/dl, aproximadament, s'observa una coloració groguenca de la pell i mucosa, un fenomen conegut com a icterícia.

Hiperbilirubinèmia

Tipus	trastorn metabòlic
Recursos externs
MeSH	D006932
UMLS CUI	C0020433

Hiperbilirubinèmia no conjugada o indirecta

• De causa prehepàtica (abans del fetge): anèmia hemolítica
• De causa genètica:
  • Síndrome de Gilbert
  • Síndrome de Crigler-Najjar

Hiperbilirubinèmia conjugada o directa

Habitualment la hiperbilirubinemia de predomini directe és causada per malalties hepàtiques en les que hi ha insuficient capacitat d'excretar la bilirubina. Aquesta dificultat pot localitzar-se en el fetge o en la via biliar (icterícia obstructiva).^[1]

Per afectació hepàtica o hepatocel·lular:

• Hepatitis aguda: Una hepatitis vírica aguda o d'una altra causa pot produir elevacions de bilirubina per dany en els hepatòcits.
• Icterícia neonatal.
• De causa genètica:
  • Síndrome de Dubin-Johnson.
  • Síndrome de Rotor.

Per afectació posthepàtica o colèstasi (obstrucció biliar): qualsevol factor que obstrueixi la via biliar pot associar-se a hiperbilirubinèmia directa. En aquests casos s'eleva també les fosfatases alcalines i la gamma-glutamiltranspeptidasa:

• Coledocolitiasi
• colangitis biliar primària.
• Colangitis esclerosant primària.
• Tumors de vies biliars.
• Hepatotoxicitat per certs fàrmacs.

Cirrosi hepàtica: depenent del moment pot predominar l'afectació hepàtica o de petits vasos biliars.