Hipocalcèmia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La hipocalcèmia és un trastorn electrolític que cursa amb nivells baixos de calci en el sèrum sanguini.[1] El rang normal és de 2,1-2,6 mmol/L (8,8-10,7 mg/dL, 4,3-5,2 mEq/L) són definits com a hipocalcèmia uns nivells inferiors a 2,1 mmol/L.[2][3][4] Els nivells lleugerament baixos que es desenvolupen lentament sovint no donen lloc a símptomes.[5][6] En cas contrari els símptomes poden incloure entumiment, espasmes musculars, convulsions, confusió o aturada cardíaca.[2][5]
Les causes més freqüents inclouen l'hipoparatiroïdisme i la carència de vitamina D.[5] Altres causes inclouen insuficiència renal, pancreatitis, sobredosi de blocadors de canals de calci, rabdomiòlisi, síndrome de lisi tumoral i medicaments com bisfosfonats.[2] El diagnòstic generalment s'hauria de confirmar amb la determinació d'un calci corregit o ionitzat.[5] Es poden observar canvis específics en un electrocardiograma (ECG).[2]
El tractament inicial per a la malaltia greu és amb clorur de calci intravenós i, possiblement, amb sulfat de magnesi.[2] Altres tractaments poden incloure suplements de vitamina D, magnesi i calci. Si és degut a un hipoparatiroïdisme, també es pot recomanar hidroclorotiazida, quelants del fosfat i una dieta baixa en sal.[5] Un 18% de les persones hospitalitzades tenen hipocalcèmia.[6]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads