Hoco caranú

L'hoco caranú^[1] (Crax fasciolata) és una espècie d'ocell de la família dels cràcids (Cracidae) que habita la selva humida i boscos galeria del nord, centre i sud-oest del Brasil, est de Bolívia, el Paraguai i nord-est de l'Argentina.^[2]

Hoco caranú

Crax fasciolata
♀
Dades
Pes	90 g (pes en néixer) 2,75 kg (pes adult, mascle) 2,45 kg (pes adult, femella)
Nombre de cries	2
Període d'incubació de l'ou	30 dies
Estat de conservació
UICN	vulnerable
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Galliformes
Família	Cracidae
Gènere	Crax
Espècie	Crax fasciolata Spix, 1825
Distribució

Mascle

Descripció

L'hoco caranú és un ocell gros que arriba a una longitud de 82 a 92 centímetres. Els sexes difereixen en aparença. El mascle té les parts superiors negres lleugerament brillants de color verdós-oliva, amb la cara sense plomes, pell nua groguenca, una petita cresta negra i parts inferiors blanques. La femella, en canvi, té el cap, la gola, el coll i el mantell superior negres, i una cresta barrada blanca i negra. La resta de les parts superiors són de color verdós-negre barrades de blanc o ocre. La cua és negra i té la punta blanca o ocre i les parts inferiors són negres amb barres ocres al pit, que es tornen pàl·lides fins al ventre groguenc o ocre. La pell facial de les femelles és negrós.^[3]

Comportament

L'hoco caranú viu en boscos humits, semicaducifolis i de galeria, sovint a prop dels límits del bosc. S'alimenta principalment de fruita, però també menja llavors, flors i petits invertebrats. La cria té lloc a l'estiu a la part sud de la seva àrea de distribució, i els nius són plataformes de pals als arbres.^[4][5]

Estat

L'hoco caranú té una àmplia distribució i és força nombrós en algunes parts de la seva àrea de distribució; tanmateix, està subjecte a la caça i a la destrucció del seu hàbitat i és probable que la població total estigui disminuint força ràpidament. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha avaluat el seu estat de conservació com a "vulnerable".^[4]

Subespècies

S'han descrit tres subespècies:^[6]

• C. f. fasciolata (von Spix, 1825) - del nord-est de l'Argentina, Paraguai i centre i sud-oest de Brasil.
• C. f. grayi (Ogilvie-Grant, 1893) - Bolívia oriental.
• C. f. pinima (Pelzeln, 1870) - Brasil nord-oriental.

Segons algunes classificacions modernes com ara HBW Alive 2017, l'última de les subespècies és en realitat una espècie diferent: Hoco de Belém (Crax pinima).^[7][8]