Holandès

L'holandès o holandés^[1] (neerlandès: Hollands ˈɦɔ.lɑnts) és, juntament amb el brabançó, el dialecte més utilitzat de la llengua neerlandesa.^[2] Altres varietats lingüístiques derivades del baix fràncic que es parlen a la mateixa zona són el zelandès, el flamenc oriental, el flamenc occidental i el limburguès.^[3] Tanmateix en català, per extensió, se sol anomenar també incorrectament holandès el conjunt del neerlandès.

Aquest article tracta sobre el dialecte del neerlandès. Si cerqueu els habitants dels Països Baixos, vegeu «neerlandesos».

Holandès

Tipus	dialecte
Dialecte de	neerlandès
Ús
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües frànciques baix fràncic neerlandès
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
Glottolog	holl1235

Primer mapa: Les llengües del Benelux. Segon mapa: Els dialectes (l'holandès en groc).
Tercer mapa: Els subdialectes (l'holandès propi en groc clar).

L'holandès presenta una sèrie de subdialectes: entre ells, l'amsterdamès, el bildts, el midslandès, el frisó urbà, l'amelandès, el kennemerlandès, l'holandès meridional, l'utrechts-alblasserwardès, el westhoeks, el westlandès, el frisó occidental, el waterlandès, el volendamès, el zaans i el huizers.^[4]

Origen i formació

Originalment al comtat d'Holanda es parlava l'antic frisó. La colonització lingüística del baix fràncic només es va produir els segles xii i xiii, quan els colons flamencs (parlants de fràncic) jugaren un paper important en el drenatge dels pantans entre la costa d'Holanda i Utrecht.^[4] Aquests colons es barrejaren amb els habitants originaris de la regió i començaren a forjar un dialecte pròpiament holandès que en part derivava del baix fràncic i en part del frisó. Al segle xvi, la llengua neerlandesa es va estandarditzar, i el brabançó d'Anvers en fou el dialecte més influent. En aquest moment, el llenguatge escrit del comtat d'Holanda, aleshores la regió més urbanitzada d'Europa, va tendir a imitar aquest estàndard brabançó. Durant la Guerra dels Vuitanta Anys, després del saqueig conegut com la Fúria espanyola del 1576 i especialment després de 1585, amb el Setge d'Anvers i els èxits militars del duc de Parma en la dècada de 1580, entre 100.000 i 200.000 brabantins i flamencs calvinistes i altres refugiats i immigrants s'establiren a les ciutats de la República de les Províncies Unides, cosa que creà una barreja entre els habitants autòctons i els immigrants vingut del sud. Aquest nou mestitzatge lingüístic potser va canviar els dialectes primigenis de l'holandès, i diluir encara més la influència del frisó.

Distància del neerlandès estàndard

Com a resultat de tot això, els dialectes urbans d'Holanda (és a dir, la zona de l'antic comtat) és avui dia més a prop de l'holandès estàndard que qualsevol dialecte holandès parlat en un altre lloc. Tradicionalment, el dialecte considerat més proper a l'holandès estàndard és el de la ciutat de Haarlem. L'escissió política després de la independència d'Espanya de les províncies del nord, més o menys els actuals Països Baixos, ha influït en la llengua.^[5] L'estandardització tan al sud com al nord,va començar al segle xvi sota pressió dels impressors d'Anvers, per a poder eixamplar el mercat.^[6] El neerlandès estandarditzat va decaure al sud després de la caiguda d'Anvers el 1585, quan el elits econòmics i culturals van fugir de la repressió espanyola cap al nord independent, i deixar Flandes apobrit.^[7]. l'ocàs va continuar al segle xix la llengua parlada hi ha quedat més a prop dels dialectes, en part pel fet que no no s'ensenyava gaire i no tenia caràcter oficial (excepte de 1815 a 1830),^[8] ja que el llenguatge únic de l'administració i de l'ensenyament fou el francès.

Rastres d'altres llengües

A la Província de Frísia hi ha zones i ciutats on es parla holandès, però amb una forta influència del frisó. Al nord de la província d'Holanda Septentrional (especialment a la regió de Frísia Occidental), Scheveningen, Katwijk i altres llocs de la costa, el substrat frisó del dialecte holandès continua sent un component important del dialecte frisó occidental.

A la regió de Zaanstreek (centre de la província d'Holanda Septentrional), que és una regió antiga i tradicional, encara s'hi parla el zaans un dialecte neerlandès, amb un fort substrat de frisó, influenciat pel holandès.^[9] Algunes paraules són similars degut a la poca influència de la migració dels grangers frisons occidentals entre els segles xiii i xv. El subdialecte zaans pot ser vist juntament amb el frisó occidental, com un dels pocs i més antics dialectes originals, anteriors i menys influenciats pel superstrat fràncic. També es continua parlant avui en dia, com també l'antic dialecte waterlands (‘waterlandès') com ara a ciutat de Volendam. Tant el zaans com el waterlands són dialectes que quan se'ls parla amb fluïdesa, no són comprensibles per a algú que no és d'aquesta regió. No obstant això, les persones que parlen zaans, frisó occidental i waterlands són capaços d'entendre's entre ells millor que els forasters. Això es deu al fet que els tres dialectes fan servir paraules i frases que són similars entre si.

A l'illa de Goeree-Overflakkee (província d'Holanda Meridional) es parla una variant del zeelandès, un dialecte meridional, més parent amb el flamenc occidental.^[10] A l'est i al sud, els dialectes holandesos es diversifiquen en més formes brabantines, com el zuid-gelders. L'utrechts-alblasserwaardès, parlat a l'àrea immediatament a l'est dels districtes costaners, pot considerar-se indistintament un subdialecte de l'holandès o bé un dialecte a part.