Hugo de Vries

Hugo Marie de Vries (Haarlem 16 de febrer de 1848 - Lunteren, 21 de maig de 1935) va ser un botànic neerlandès. Junt amb Carl Correns i Erich von Tschermak l'any 1900 va redescobrir les lleis genètiques publicades per Gregor Mendel el 1865.^[1][2]

Hugo de Vries

Biografia
Naixement	16 febrer 1848 Haarlem (Països Baixos)
Mort	21 maig 1935 (87 anys) Lunteren (Països Baixos)
Rector de la Universitat d'Amsterdam
Dades personals
Formació	Universitat de Leiden
Activitat
Camp de treball	Botànica
Ocupació	botànic, catedràtic, genetista, biòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Amsterdam
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1918–) Royal Society (1905–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1904–) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Reial Societat Fisiogràfica de Lund
Obra
Obres destacables (1876) De voeding der planten (en) (1878) De ademhaling der planten (en) (1900) Het leven der bloem (en)
Abrev. botànica	de Vries
Localització dels arxius	Allard Pierson UBA297
Família
Parents	Alice Gertrud Brunner, neta
Premis
(1929)  Medalla linneana (1906)  Medalla Darwin (11 maig 1905)  Membre estranger de la Royal Society

Biografia acadèmica

De Vries va estudiar a les universitats de Leiden, Heidelberg i Wurzburg. Va ser professor de Botànica a la Universitat d'Amsterdam des de 1878. Estudià la fisiologia vegetal, el flux al protoplasma, o l'orientació del creixement de les plantes. En el camp de l'osmosi De Vries va ser el primer a utilitzar el terme isotònic. Com a ajudant de Van't Hoff, ajudà a establir les bases de la teoria de les solucions ideals.

El 1889 publicà Intracellulaire Pangenesis (Pangènesi intracel·lular) segons la interpretació errada de l'herència genètica sostinguda primer per Darwin. De Vries treballant sobre la planta Oenothera lamarckiana va arribar a les mateixes conclusions que Mendel. Des dels anys 1890 De Vries va tenir notícia dels escrits de Mendel però no el va citar l'any 1900 quan va publicar els seus resultats a Comtes Rendus de l'Académie des Sciences, i va ser criticat per això per Correns i es va veure obligat a reconèixer la prioritat de Mendel.

Obres[3]

• Intracellulaire Pangenesis (1889)^[4]
• The Mutation Theory (1900-1903)
• Sur la loi de disjonction des hybrides (1900, francès)^[5]
• Species and Varieties: Their Origin by Mutation (1905)
• Plant Breeding (1907)