Houthis
organització política i militar islamista al Iemen From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El moviment houthi[1] (àrab: الحوثيون, al-ḥūṯiyyūn), oficialment Ansar Al·lah (àrab: أنصار الله, ʾAnṣār Allāh, lit. 'Partidaris de Déu') és un moviment islamista predominantment xiïta zaidita que opera al Iemen[2] i el lideratge del qual prové en gran manera dels seguidors de Hussein Badraddin al-Huthi. També són coneguts com el «clan poderós» i com els Joves Creients (àrab: الشباب المؤمن, ax-Xabāb al-Muʿmin).[3][4][5]
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Remove ads
Nom del grup
Pren el nom de Hussein Badraddin al-Huthi, el seu anterior comandant, mort per les forces armades del Iemen en setembre del 2004.[6] Altres comandants, com ara Ali al-Qatwani, Abu Haider, Abbas Aidah i Yússuf al-Madani (un fillastre d'Hussein al-Huthi), també van ser abatuts per les forces armades del Iemen.[7] Es diu que Hussein Badraddin al-Huthi, un germà del fundador del grup, n'és el líder espiritual.[5] Els houthis han estat en conflicte amb militants salafistes, sunnites i takfirites.[8][9]
Remove ads
Control territorial
Mitjançant la seva insurrecció armada, han controlat tota la governació de Sadah i parts de les governacions d'Amran, Yauf i Hajjah.[10] El 9 de novembre del 2011, els rebels houthis controlaven les governacions de Sadah i Yauf, i estaven a prop de conquerir la governació de Hajjah: això els hauria permès llançar un atac contra la capital nacional Sanà.[11][12] El maig del 2012, els houthis controlaven la major part de les governacions de Sadah, Yauf i Hajjah, tenien accés a la mar Roja, i havien començat a construir barricades prop de Sanà.[13]
El 20 de gener de 2015 van prendre el palau presidencial de Sanà.[14] El moviment va prendre oficialment el control del govern iemenita el 6 de febrer, dissolent el parlament i declarant el seu Comitè Revolucionari l'autoritat en funcions al Iemen.[15] El 20 de març, les mesquites al-Badr i al-Hashoosh van patir un atemptat suïcida durant les oracions del migdia i l'Estat Islàmic va reivindicar-ne l'autoria. Les explosions van matar 142 fidels houthis i en van ferir més de 351, en el que esdevingué l'atac terrorista més mortífer de la història del Iemen.[16]
El gener de 2021, el govern de Donald Trump als EUA van designar els houthis com a «grup terrorista estranger»,[17] fet que va generar pors per una possible escassetat d'ajuda al Iemen, però aquesta mesura va ser revertida al mes següent quan Joe Biden va esdevenir nou president americà.[18]
El 31 d'octubre de 2023, en el context de la Guerra entre Israel i Gaza de 2023, els houthis van declarar la guerra a Israel.[19] Van imposar un bloqueig naval a la mar Roja,[20] on van arribar a disparar un míssil balístic contra Elat, al sud d'Israel.[21] Encara que els houthis van dir que només atacarien vaixells vinculats a Israel, els Estats Units o la Gran Bretanya, han atacat indiscriminadament els vaixells de moltes nacions. Entre octubre de 2023 i març de 2024, els houthis van atacar vaixells al Mar Roig en més de seixanta ocasions, i per evitar els atacs, centenars de vaixells comercials han estat redirigits per navegar per Sud-àfrica.[22]
Els Estats Units van organitzar l'Operació Guardià de la Prosperitat per a garantir la seguretat i la llibertat de navegació al Mar Roig per la via militar integrada inicialment pels Estats Units, Regne Unit, França, Espanya, Itàlia, Països Baixos, Canadà, Noruega, Bahrain i Seychelles.[23]
Una munició rondadora va impactar al centre de Tel-Aviv el 19 de juliol matant un resident en una zona amb hotels els quals acullen els desplaçats de la frontera nord d'Israel amb el Líban, i una oficina de l'ambaixada dels Estats Units també és a prop del lloc de l'atac.[24]
Els Estats Units, el Regne Unit i Israel per la seva banda van atacar repetidament les instal·lacions del port d'al-Hudayda, controlada pels houthis, en operacions conjuntes,[25][26] i els bombardeigs es van reprendre amb la investidura de Donald Trump.[27]
L'atac del 28 d'agost contra almenys deu ministres houthis al va acabar amb el primer ministre del grup, Ahmed al-Rahawi, el ministre de Defensa, Mohamed al-Atifi, i el cap de gabinet Muhammad Abd al-Karim al-Ghamari entre d'altres.[28]
Remove ads
Líders
- Hussein Badraddin al-Huthi, former leader (assassinat el 2004).
- Abdul-Malik Badraddin al-Huthi, líder des del 2004.
- Yahia Badraddin al-Huthi, senior líder.
- Abdul-Karim Badraddin al-Huthi, comandant militar.
- Badr Eddin al-Huthi, líder espiritual i fundador (va morir el 2010).
- Abu Ali Abdullah al-Hakem al-Huthi, comandant militar.
- Saleh Habra, líder polític.
Efectius
El 2005, es calculava que els houthis disposaven d'entre 1.000 i 3.000 combatents, i el 2009, entre 2.000 i 10.000 soldats.[29][30] En el Iemen Post es va afirmar que tenien més de 100.000 efectius armats.[31] Segons l'expert Ahmed al-Bahri, els houthis poden tenir entre 100.000 i 120.000 seguidors, entre combatents i simpatitzants desarmats.[32]
Vegeu també
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads