Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes (International Code of Nomenclature for algae, fungi and plants [ICN]),[1][2] abans Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (International Code of Botanical Nomenclature [ICBN]) és un conjunt de regles i recomanacions que tracten sobre els noms botànics formals que es donen als éssers vius tradicionalment estudiats per la botànica (plantes, algues i fongs).
La nomenclatura botànica permet que cadascun dels tàxons botànics tinguin un nom i només un nom acceptat universalment. El valor d'un nom científic és que sigui identificador; no cal que tingui un valor descriptiu o fins i tot acurat.
La nomenclatura botànica és independent de la nomenclatura zoològica, la bacteriològica o la dels virus, que tenen els seus propis codis.
El principi guiador de la nomenclatura botànica és la llei de prioritat, segons la qual, el nom més antic és el que té prioritat i s'ha de fer servir.
El ICN només pot ser canviat en un congrés botànic internacional (International Botanical Congress) (IBC), amb l'Associació Internacional per a la Taxonomia de les Plantes (International Association for Plant Taxonomy) proporcionant la infraestructura de suport.
L'ICN s'aplica a grups tradicionalment considerats com a algues, fongs i plantes, ja siguin fòssils o no. S'inclouen així els cianobacteris (també anomenats cianofícies o algues blaves, tot i que tècnicament no són algues), fongs, protists fotosintètics i els grups no fotosintètics relacionats.
Per a plantes cultivades hi ha un codi separat: Codi Internacional de Nomenclatura per a Plantes Cultivades (International Code of Nomenclature for Cultivated Plants) que dona regles suplementàries i recomanacions.
Remove ads
Història
El ICN estableix formalment la data de començament de la nomenclatura de les plantes a 1 de maig de 1753, data de la publicació del llibre Species Plantarum de Linnaeus (o una data posterior per altres grups específics). Anteriorment, ja s'aplicaven noms llatins, però sense cap mena criteri taxonòmic.
Durant el segle xix va caldre implantar regles per governar la nomenclatura científica. Aquestes normes es van publicar successivament. Per les plantes la data clau és 1867 (lleis de Candolle), 1906 (International Rules of Botanical Nomenclature, Regles de Viena) i 1952 (International Code of Botanical Nomenclature, Codi d'Estocolm).
Un altre avenç va ser l'aclariment del concepte de 'planta'. Linnaeus mantenia un punt de vista més ampli del que s'accepta actualment. Gradualment més i més grups d'organismes han estat reconeguts com a independents de les plantes.
Remove ads
Codi vigent
L'edició actualment vigent és el Codi de Madrid (2025), basat en les decisions del XX Congrés Internacional de Botànica de Madrid del 27 de juliol de 2024 i en el XII Congrés Internacional de Micologia en Maastricht del 15 d'agost de 2024.
Les edicions anteriors són el Codi de Shenzhen (2018),[3][4] el Codi de Melbourne (2012), el Codi de Viena (2005) i el Codi de St Louis (2000).
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads