Inventari del Patrimoni Cultural Català

L'Inventari del Patrimoni Cultural Català (IPCC), és una iniciativa impulsada des de 1982 per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.^[1] Aquests elements queden agrupats en les quatre categories de protecció legal que estableix la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català,^[2] desplegada pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic:^[3]

• Béns culturals d'interès nacional (BCIN)
• Béns culturals d'interès local (BCIL)
• Espais de protecció arqueològica (EPA) i altres béns classificats com a patrimoni cultural.^[1][4]

L'IPCC està integrat, d'una banda, per l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC), gestionat pel Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, i que recull edificis i construccions d'interès artístic, arquitectònic o històric, sectors i elements d'edificis, elements arquitectònics aïllats, petits conjunts i nuclis d'interès històric-artístic, tant de caràcter monumental com popular i tradicional.

D'altra banda, també forma part de l'IPCC^[5] l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC), el qual és administrat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte recull tots els jaciments arqueològics coneguts; els llocs que han estat objecte d'intervencions arqueològiques amb resultats negatius, i els jaciments paleontològics dels que es disposa de bibliografia i aquells que són objecte d'investigació.^[1]