Dinastia Idríssida

La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassànida, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974. Fundada la dinastia per Idrís al-Àkbar, els nets d'aquest es repartiren el territori però aviat les guerres civils, les revoltes amazigues i les intervencions omeia i fatimita la van destruir del tot. La dinastia deu el seu nom a Idris al-Àkbar. Va ser reconegut com a imam per la tribu dels awrabes que l'havien acollit i pels alguns àrabs que l'havien acompanyat al seu exili. Els idríssides de Tlemcen governaren Tlemcen des de vers el 813 fins al 931 i els hammúdides, una branca dels idrissídes, va regnar més tard a l'Emirat de Màlaqa.^[1] Encara existeixen descendents idríssides: un d'aquesta va arribar a formar una dinastia a Sabya, al sud de la Tihama i al nord del Iemen (vegeu Idríssides del Iemen).

Per a altres significats sobre dinastia idríssida, vegeu «Idríssides del Iemen».

Dinastia Idríssida

Dades
Tipus	dinastia estat històric
Història
Creació	98 dC
Fundador	Idrís al-Àkbar
Data de dissolució o abolició	974 (Gregorià)
Reemplaçat per	Califat Fatimita
Format per	emirat de Sabya

Extensió dels dominis idríssides

Llista de sobirans

• Idrís (I) ibn Abd-Al·lah al-Àkbar, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis), casat amb Hanza (788-793)
• Idrís (II) ibn Idrís, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis) (793-807 i, imam i emir de Fes, 807-828)
• Muhàmmad ibn Idrís (828-836)
• Alí (I) ibn Muhàmmad (836-849)
• Yahya (I) ibn Muhàmmad (849-863)
• Yahya (II) ibn Yahya (863-866)
• Abd-ar-Rahman ibn Abi-Sahl al-Judhamí, notable de Fes, usurpador
• Alí (II) ibn Úmar (866-883)
• Abd-ar-Razzak, usurpador sufrita (vers 883)
• Yahya (III) ibn al-Qàssim (883-905)
• Yahya (IV) ibn Idrís (905-917 i, només a Fes, 917-920)
• Alí III ibn Yahya III (917-925, pretendent rebel)
• Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador del Magrib (917-925)
• xeic Rayhan, d'un grup zanata, governador fatimita de Fes (920-925)
• Al-Hàssan al-Hajjam (925-927)
• Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador (927-937, segona vegada)
• Al-Qàssim Gannun (937-949)
• Abu-l-Ayx Àhmad ibn al-Qàssim Gannun (949-955)
• Al-Hàssan ibn al-Qàssim Gannun (955-974 i 985)

Branques idríssides

• al-Hàssan
  • al-Hàssan
    • Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj)
      • Idrís I
        • Idrís II
          • Dàwud
          • Úmar > origen dels xorfes hammúdides
          • al-Qàssim, emir d'al-Basra
            • Yahya
              • Muhàmmad
                • Yahya
                  • Ibrahim
                    • Yahya
                      • Yahya
                        • Hammud
                          • Alí
                            • Muhàmmad
                              • Abd al-Wahid
                                • Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes tahírides^[2]
                                • Alí > origen dels xorfes xabíhides
                              • Abd-Al·lah > origen dels xorfes imrànides
                              • Muhàmmad > origen dels xorfes talíbides ghalíbides
          • Issa
          • Abd-Al·lah > origen dels xorfes dabbàghides
          • Yahya
          • Muhàmmad
            • Yahya > origen dels xorfes kattànides
            • Alí
              • Maixix
                • Mussa > origen dels xorfes xafxawanís
                • Yamlah > origen dels xorfes lihyànides i dels xorfes wazzànides
                • Abd-ad-Salah
              • Yunus
                • Abd-Al·lah > origen dels xorfes raysúnides
                • Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes rahmànides