Ievgueni Lífxits

Ievgueni Lífxits (rus: Евгений Михайлович Лифшиц) (Khàrkiv, 8 de febrer de 1915 ^(Julià) - Moscou, 29 d'octubre de 1985)^[1] fou un físic soviètic d'origen jueu i germà del físic Ilià Mikhàilovitx Lifxits. Ievgueni Lífxits és conegut en el camp de la relativitat general per ser coautor de la conjectura BKL respecte a la natura d'una singularitat de curvatura genèrica. Actualment, aquest problema és àmpliament considerat com un dels més importants oberts en gravitació clàssica.^[2]

Ievgueni Lífxits

Biografia
Naixement	(ru) Евгений Михайлович Лифшиц 8 febrer 1915 (Julià) Khàrkiv (Ucraïna)
Mort	29 octubre 1985 (70 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	cementiri de Kúntsevo 55° 42′ 24″ N, 37° 25′ 15″ E
Grup ètnic	Jueus
Formació	Institut Politècnic de Khàrkiv (1933–1934) Institut Kharkiv de Física i Tecnologia (1931–1933)
Director de tesi	Lev Landau
Activitat
Camp de treball	Física teòrica, física de l'estat sòlid, cosmologia i gravetat
Ocupació	físic, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, acadèmic, físic teòric
Ocupador	Institut de Problemes Físics (1939–1985) Institut Kharkiv de Física i Tecnologia (1934–1938)
Membre de	Royal Society Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Professors	Lev Landau
Alumnes	Igor Ekhielevitx Dzjalostxinski i Lev Pitaevskii
Obra
Obres destacables Equació de Landau-Lifshitz-Gilbert Gravetat d'Hořava-Lifshitz Singularitat BKL Teoria de Lipshitz sobre les forces de Van der Waals Model de Landau-Lifshitz (1960) Course of Theoretical Physics
Estudiant doctoral	Igor Ekhielevitx Dzjalostxinski
Família
Cònjuge	Elena Konstantinovna Berezovskaya (1936-?) Zinaida Ivanovna Gorobetc (1978-1985)
Pare	Mijail Ilyitx Lifshitz i Berta Evzorovna Lifshitz
Germans	Ilià Lifshitz
Premis
(24 juny 1982)  Membre estranger de la Royal Society (1974)  Medalla d'Or Landau (1962)  Premi Lenin (1958)  Premi Mikhaïl Lomonóssov (1954)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1953)  Premi Stalin (1945)  Orde de l'Estrella Roja  Orde de l'Amistat dels Pobles  Premi Stalin, 2n grau

Amb Lev Landau, Lífxits va escriure Curs de Física Teòrica, una sèrie molt coneguda de llibres de física, adreçada a llicenciats de físiques que s'utilitza àmpliament encara avui.^[3]

Lífxits fou el segon estudiant (de 43) que va aprovar l'«examen mínim teòric» de Landau. Va fer moltes contribucions inavaluables, en particular en electrodinàmica quàntica, on va calcular la força de Casimir per a una configuració macroscòpica arbitrària de metalls i dielèctrics.

Cursos de física teòrica (amb Landau)

• Volum 1ː Landau, L. D.; I Lifschitz, E. M. (1976). Mecànica. Curs de Física Teòrica. Vol. 1 (3r ed.). Londres: Pergamon. ISBN 0-08-021022-8.
• Volum 2ː Landau, L. D.; I Lifschitz, E. M. (1971). Teoria clàssica de Camps. Curs de Física Teòrica. Vol. 2 (3r ed.). Londres: Pergamon. ISBN 0-08-016019-0.
• Volum 3ː Landau, L. D.; I Lifschitz, E. M.; (1977). Mecànica quàntica: Teoria No relativista. Curs de Física Teòrica. Vol. 3 (3r ed.). Londres: Pergamon. ISBN 0-08-020940-8.
• Volum 5ː L.D. Landau, E.M. Lifshitz (1980). Statistical Physics. Vol. 5 (3rd ed.). Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-7506-3372-7.
• Volum 6ː L.D. Landau, E.M. Lifshitz (1987). Fluid Mechanics. Vol. 6 (2nd ed.). Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-08-033933-7.
• Volum 7ː L.D. Landau, E.M. Lifshitz (1986). Theory of Elasticity. Vol. 7 (3rd ed.). Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-7506-2633-0.
• Volum 8ː L.D. Landau, E.M. Lifshitz, L.P. Pitaevskii (1984). Electrodynamics of Continuous Media. Vol. 8 (2nd ed.). Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-7506-2634-7.

Vegeu també

• Lev Landau
• Equació de Landau-Lifshitz