Illa Charcot

Illa Charcot o Terra Charcot és una illa de l'Antàrtida que fa 48 km de llargada i 40 km d'amplada, està totalment coberta de gel excepte en les muntanyes prominents que dominen la costa nord. L'illa Charcot es troba al Mar de Bellingshausen, a 89 km a l'oest de l'illa Alexander, i a uns 50 km al nord de l'illa Latady. El Cap Byrd situat a l'extrem nord és un punt geomorfològicament notable.

Illa Charcot

Charcot Island (en)
Tipus	illa
Epònim	Jean-Martin Charcot i Jean-Baptiste Charcot
Lloc
69° 45′ S, 75° 15′ O
Condomini	Regió Antàrtica
Població humana
Població	0 (2023) (0 hab./km²)
Geografia
Superfície	1.500 km²
Mesura	40 () × 48 () km
Banyat per	oceà Antàrtic
Punt més alt	Mont Monique (600 m)

Mapa de situació de l'Illa Charcot

Història

L'illa Charcot va ser descoberta l'11 de gener de 1910, per l'Expedició Antàrtica Francesa comandada per Jean-Baptiste Charcot, qui, per insistència de la tripulació i per la recomanació d'Edwin S. Balch i altres, la va batejar com Terra Charcot. Ho va fer en honor del seu pare, el famós metge, Jean-Martin Charcot. La insularitat de la Terra Charcot va ser provada per Sir Hubert Wilkins, el 29 de desembre de 1929.