Isobutilè

L'isobutilè, isobutilé,^[a] isobutè o isobuté^[b] (també metilpropè o metilpropé) és un hidrocarbur d'importància industrial significativa. És un alquè de quatre carbonis (olefina), un dels quatre isòmers del butilè. A temperatura estàndard és un gas incolor i inflamable.

Isobutilè

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	56,063 Da
Estructura química
Fórmula química	C₄H₈
SMILES canònic	Model 2D CC(=C)C
Identificador InChI	Model 3D
Propietats
Moment dipolar elèctric	0,503 D
Punt de fusió	−140,4 ℃
Punt d'ebullició	−6,95 ℃ (a 101,325 kPa)
Moment dipolar elèctric	0,503 D
Perill
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Identificador Kemler	23

Usos

L'isobutilè es fa servir com intermedi en la producció de nombrosos productes. Es fa reaccionar amb metanol i etanol en la fabricació d'oxigenats de la gasolin metil tert-butil èter (MTBE) i etil tert-butil èter (ETBE), respectivament. L'alquilació amb butà produeix isooctà, un altre additiu del combustible. també s'usa per produir metacroleïna.

Fabricació

L'isobutilè es pot aïllar en la refineria per reacció amb àcid sulfúric, però el mètode industrial més comú és per deshidrogenació catalítica d'isobutà.^[1]