Jaume Padrós i Selma
metge i polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Jaume Padrós i Selma (Barcelona, 10 d'abril de 1959) és un metge i polític català.[1]
Remove ads
Biografia
Va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina familiar, Medicina del treball i màster en Gerontologia. Va ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya, l'organització juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya i un dels refundadors del sindicat d'estudiants universitari Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) del qual va ser vicepresident. Va ser diputat al Parlament de Catalunya (1989-1995), in en aquesta posició va ser el ponent, entre d'altres, de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya o de la creació de l'Institut Català del Voluntariat. També va ser cofundador del primer Banc d'Aliments de l'Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d'Inserció de la Generalitat de Catalunya.
Entre 2014 i 2025 ha sigut president[2] del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), del qual també va ser secretari i vicepresident primer. El 2018 va revalidar el càrrec com a president, en ser l'única candidatura presentada, ja que una altra, encapçalada per Joan Gené, va renunciar a presentar-se en senyal de protesta pel sistema de votació.[3] El 29 de juliol de 2021 va renovar el càrrec per un període de quatre anys després que guanyar les eleccions, sent la única candidatura que s'hi va presentar dins del termini establert.[4] El 2025 va anunciar que no es tornaria a presentar.[5]
A més de la seva activitat professional com a metge, ha destacat per ser l'impulsor de programes sobre la salut dels metges i altres professionals sanitaris a través de la Fundació Galatea, de la qual va ser president i del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).[6] És membre fundador de la European Association for Physician Health (EAPH).[1] Ha sigut coautor de nombrosos treballs i articles sobre les seves especialitats.
El Govern de la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la Medalla Trueta al mèrit sanitari al 2016 i li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[7]
Remove ads
Obres
- Què cal fer per millorar l'atenció a la gent gran? (1988)
- La carrera de medicina: les sortides professionals a Catalunya (1989)
- Diccionari enciclopèdic de Medicina (1989)
- L'eutanàsia (1989)
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads