Adolphe Alphand

Jean-Charles Adolphe Alphand, nascut el 1817 a Grenoble i mort el 1891 a París, inhumat al cementiri del Père-Lachaise (divisió 66), era un enginyer dels Ponts i Calçades. Sota Napoleó III, Alphand va participar en la renovació de París dirigida pel Baró Haussmann entre 1852 i 1870, en companyia del seu confrare Eugène Belgrand i del jardiner Jean-Pierre Barillet-Deschamps.

Adolphe Alphand

Biografia
Naixement	26 octubre 1817 Grenoble (França)
Mort	6 desembre 1891 (74 anys) París
Sepultura	Cementiri del Père-Lachaise, 66 Grave of Jean-Charles Alphand (en)
Conseiller général de la Gironde (en)
1856 – 1867
Dades personals
Formació	Lycée Charlemagne École Polytechnique École des ponts ParisTech
Activitat
Camp de treball	Reforma urbana de París
Ocupació	enginyer, botànic
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Obra
Abrev. botànica	Alphand
Premis
(4 maig 1889)  Gran Creu de la Legió d'Honor

Adolphe Alphand va condicionar sobretot:

• la plaça del Temple.
• l'avinguda de l'Observatori.
• els jardins dels Champs-Élysées.
• el parc Monceau.
• el passeig Richard-Lenoir.
• el bosc de Vincennes.
• el parc Montsouris.
• el bosc de Boulogne.
• el parc des Buttes-Chaumont.
• la plaça Santiago du Chili.

Després de l'acomiadament d'Haussmann, el seu successor Léon Say confia a Alphand la direcció dels treballs. Dirigeix fins i tot el servei de les Aigües a la mort de Belgrand el 1878. S'ocupa en particular:

• de les fortificacions de París i dels forts avançats.
• dels jardins del Trocadéro, realitzats per a l'Exposició universal de 1878.
• de la preparació de l'Exposició universal de 1889.

• 
  El monument a Alphand, avinguda Foch de París,^[1]