Joan II de Ribagorça

Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513). Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres.

Sepulcre de Joan II de Ribagorça a Montserrat

Escrit del sepulcre de Joan II d'Aragó

Joan II de Ribagorça
Joan d'Aragó
Duc de Luna

Biografia
Naixement	27 març 1457 (Gregorià) Benavarri (Regne d'Aragó)
Mort	1528 (Gregorià) (70/71 anys) Montsó (Regne d'Aragó)
Sepultura	monestir de Montserrat sepulcre de Joan II de Ribagorça
Lloctinent General del Regne d'Aragó
1513 –
46è President de la Generalitat de Catalunya
1512 (Gregorià) – 1514 (Gregorià) ← Jordi Sanç – Jaume Fiella →
Virrei de Nàpols
1507 – 1509
Castellà d'Amposta Castellania d'Amposta
1506 – 1512
Lloctinent de Catalunya
1496 – 1506
Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya
Comte de Ribagorça
Duc de Luna
Activitat
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Grau militar	general
Orde religiós	Orde de Sant Joan de Jerusalem
Altres
Títol	Comte de Ribagorça (1485 (Gregorià)–1512 (Gregorià)) Duc de Luna
Família	Trastámara d'Aragona (en)
Cònjuge	María López de Gurrea
Fills	Alfons VII de Ribagorça
Pare	Alfons VI de Ribagorça
Parents	Ferran el Catòlic, nebot Joan el Sense Fe, net
Premis
Membre de l'orde de Sant Joan

Es va casar amb Maria López de Gurrea Torrelles anomenada «la Ricahembra» el 1479, qui infantà Alfons VII de Ribagorça (1487) qui fou duc de Luna i comte de Ribagorça. En enviudar Joan el 1492, passà a ser cavaller de Malta i fou castellà d'Amposta el 1506. El 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expressament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a lloctinent i virrei de Nàpols entre 1507 i 1509.

El 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat^[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions dels altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renúncia fins al 10 de juny de 1514.

Mort i enterrament

Va morir el 5 de juliol de 1528 a Montsó i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruït posteriorment.

Vegeu també: Sepulcre de Joan II de Ribagorça