Joana d'Aragó i de Cardona
noble de la Corona d'Aragó From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Joana d'Aragó i de Cardona[1] (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608). Va ostentar, a més, molts altres títols, entre ells duquessa de Cardona, comtessa d'Empúries i de Prades, així com el de senyora de la Baronia d'Entença.
.svg?lang=ca){kind=link}
.svg?lang=ca){kind=link}
Remove ads
Remove ads
Biografia
Era filla del duc Alfons d'Aragó i de la duquessa Joana de Cardona.[2] Va casar-se amb un aristòcrata d'origen andalús, Diego Fernández de Córdoba, III marquès de Comares.[2][1] Amb la mort del seu germà, Francesc Ramon, sense descendència masculina, es va extingir la branca masculina dels Aragó-Cardona, i Joana es va convertir la successora dels estats familiars. La successió va ser impugnada, sense èxit, per Galceran de Cardona, membre d'una branca masculina de la família, que reclamava per a si el ducat de Cardona, el marquesat de Pallars, el comtat de Prades i la baronia d'Entença. El procés va ser un dels més destacats de la Reial Audiència, finalment el 1603, el tribunal va donar la raó a Joana.[3]
El 1605, la duquessa va transferir el comtat d'Empúries al seu net Enric, si bé va reservar-se'n la jurisdicció i les rendes. De fet, les seves rendes van estar intervingudes durant molt de temps per l'Audiència a causa dels seus deutes, una situació que, d'altra banda, era molt comuna entre els nobles castellans i aragonesos de l'època. El tribunal li va fixar cinc mil lliures anuals per a la seva subsistència i la resta anava destinat a satisfer els creditors. Joana va atribuir aquesta situació a la mala administració del seu patrimoni.[3]
Joana va morir en una torre ubicada al pla de Barcelona el 12 d'agost de 1608.[3] La successió va recaure directament al seu net Enric, que va ser el primer de la branca dels Fernández de Córdoba,[4] en extingir-se totalment la branca masculina directa descendent de Ferran d'Antequera, a través dels comtes d'Empúries.[3] No obstant això, el primogènit i hereu de Joana, Lluís Ramon, que va morir abans que la seva mare, sí que va ostentar durant uns anys, precisament com a hereu de la casa familiar, el títol de comte de Prades.[1]
Remove ads
Descendència
Del matrimoni amb Diego Fernández de Córdoba va tenir onze fills:[5]
- Francesca (1557-1601)
- Joana (1557-1615) casada amb Antonio Fernández de Córdoba, V Duc de Sessa
- Maria (1559-1560)
- Guiomar (1561-1562)
- Anna (1563-1622) casada amb Beltrán de la Cueva, VI Duc d'Alburquerque
- Beatriu (1567-?)
- Lluís Ramon (1568-1596) X Comte de Prades
- Maria Anna (c.1567-?)
- Alfons (1568-1580)
- Maria Magdalena (1570-1601)
Remove ads
Títols
Va ostentar els següents títols nobiliaris:[5]
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads