Josèp Romanilha
poeta francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità.[1][2] Era professor a Avinyó, i tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral.[1] Publicà un recull de poemes, les Margaridetas (1847). El seu paper d'artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del Felibritge, del qual fou un dels màxims impulsors.[1] Fou l'editor de l'Armana Prouvençau, on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós (s'editaren el 1883). Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l'exaltació dels valors tradicionals. Sabé hàbilment posar en escena personatges populars. Algunes de les seves obres, com és ara La campano mountado (1857), es poden llegir encara amb interès i plaer.
Remove ads
Obres
- La campano mountado (1857)
- Fau i Ana (1877)
- Lis enterre-chin (1872)
- Li conte prouvençau (1883)[3]
- Dideto (1880)
- Lou cascarelet, rondallaire anònim molt dretà, inclòs dins Lis oubreto en proso (1853)
Traduccions catalanes
- Contes de Provença, traducció de Manel Zabala. Martorell: Adesiara, 2010.[4]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads