Josèp Salvat

Josèp Salvat (Rivel, 1899 – Surba, 1972) va ser un sacerdot i escriptor occità.^[1]

Josèp Salvat

Biografia
Naixement	8 novembre 1889 Rivèlh (França)
Mort	29 desembre 1972 (83 anys) Surban (França)
Sepultura	cimetière de Surba (fr)
President Escòla Occitana
1962 – 1972
Mainteneur de l'Académie des Jeux floraux (fr)
1930 –
Majoral del Felibritge
1927 – 1972
Secretari Escòla Occitana
President Collègi d'Occitània (oc)
1972 – Ernest Nègre →
Dades personals
Altres noms	Cri Cri La Cigala de Buset
Activitat
Ocupació	canon ad honorem (en) (1946–), professor d'universitat (1937–), abat, professor, prevere catòlic de ritu romà, romanista, professor d'universitat, membre de la Resistència Francesa, lingüista, predicador
Ocupador	Institut Catòlic de Tolosa
Membre de	Felibritge Escòla Occitana Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Consistori de Tolosa
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Participà en
1958	pèlerinage d'Occitanie à Lourdes (fr)
1927	Collègi d'Occitània (oc)
Premis
(1964)  prix des Amitiés latines (en)  Cavaller de la Legió d'Honor

Ordenat sacerdot el 1912, va ser un gran defensor de la llengua occitana.^[1] El 1927 va fundar l'escòla occitana, una escola felibrenca.^[1] Va promoure l'occità sobretot per mitjà dels sermons, pronunciant-ne més de dos-cents.

Va escriure una gramàtica occitana el 1943 i diversos estudis sobre altres escriptors en llengua occitana com Filadèlfa de Gèrda o August Forès.

Des de 1942 fou membre corresponent estranger de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

El 1944 va ser deportat al camp de concentració alemany de Neuengamme.^[2]