José Miguel de Carvajal y Manrique

José Miguel de Carvajal, Vargas y Manrique (Lima, 8 de maig de 1771 - París, 27 de setembre de 1828), II duc de San Carlos, comte de Castillejo i VI comte del Puerto, fill de Mariano Joaquín de Carvajal y Brun, V comte del Puerto, net de Fermín Francisco de Carvajal Vargas, primer duc de San Carlos i Gran d'Espanya,^[1] va ser un militar i noble absolutista peruà, Secretari d'Estat d'Espanya durant el regnat de Ferran VII.

José Miguel de Carvajal y Manrique

El duc de San Carlos, per Francisco de Goya y Lucientes. 1815. (Museu de Saragossa)
Biografia
Naixement	8 maig 1771 Lima (Perú)
Mort	27 setembre 1828 (57 anys) París
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise
Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Rus
1826 – 1826
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
1817 – 1820 ← Joaquín Francisco Campuzano y Marentes (en)
Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Austríac
1815 – 1817
Secretari d'Estat
4 maig 1814 – 15 novembre 1814 ← José Luyando y Díez – Pedro Cevallos Guerra →
President de la Reial Acadèmia Espanyola
1814 – 1828 ← Ramón Cabrera y Rubio – José Gabriel de Silva-Bazán →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola
Representa: R 1814 – 1828 ← Ramón Cabrera y Rubio – Francisco Javier de Burgos y del Olmo →
Majordom major del Rei d'Espanya
1814 – 1815 ← Pedro Maria Jordan de Urries y Fuenbuena – Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Gonzaga →
Majordom major del Rei d'Espanya
1808 – 1808 – Pedro Maria Jordan de Urries y Fuenbuena →
Majordom major del Rei d'Espanya
1805 – 1807 ← Diego Ventura de Guzmán y Fernández de Córdoba
Activitat
Ocupació	diplomàtic, militar, polític
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Carrera militar
Grau militar	Capità General de l'Exèrcit
Família
Fills	Maria Luisa de Carvajal y Queralt
Pares	Don Mariano Joaquin de Carvajal y Vargas, 2. Duque de San Carlos   i Doña Mariana Eusebia Manrique de Lara
Premis
(1814)  Cavaller de l'Orde de Sant Gener (1814)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ferran i del mèrit  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel  Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant  Gran Creu de l'Orde de Carles III  Orde de l'Àliga Negra  Orde de l'Àguila Roja, 1a classe  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild  Cavaller de l'Orde de Sant Jaume  Reial orde de sant Esteve d'Hongria  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Decoració de Lis  Cavaller de l'Orde d'Alcàntara  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Cavaller Gran Creu de l'Orde Reial Güelf

Biografia

Membre actiu de la Cort i amic molt proper al futur Rei Ferran VII al mateix temps que aquest era encara Príncep d'Astúries, amb tan sols 34 anys el Rei Carles IV el designa Majordom major en morir el marquès de Montealegre, tractant així d'aproximar-se al seu fill. A l'any següent i desconfiant d'ell el Rei, el cessa per nomenar al marquès de Mos.

El 1807 fou virrei de Navarra i ambaixador a París, Londres i Lisboa. Participa activament en el Motí d'Aranjuez contra Manuel Godoy en 1808 i, amb l'arribada al tron de Ferran, aquest el nomena com al seu primer Majordom major, també per un breu període, fins que es produeixen les abdicacions de Baiona i segueix el deixant de la família reial en l'exili a Valençay (França).

Al retorn del rei després de l'ocupació francesa d'Espanya, va ser nomenat Secretari d'Estat (Secretari de Despatx), ascendit a Tinent General i, per tercera vegada, va ser Majordom major del Rei.

Es va ocupar de la purga dels afrancesats en diverses institucions, dirigint amb poca fortuna la Reial Acadèmia Espanyola^[2] i el Banco de San Carlos. Va quedar relegat a membre del Consell d'Estat en el Trienni Liberal.

Distincions

Entre els honors i distincions que va rebre es trobaven els següents:

• Gran d'Espanya.
• Cavaller de l'Orde de Sant Jaume.
• Comanador de l'Orde d'Alcántara.
• Caballero gran creu de l'Orde de Carles III.