José Moreno Nieto

José Moreno Nieto (Siruela, 2 de febrer de 1825 – Madrid, 24 de febrer de 1882)^[2] va ser un jurisconsult, arabista i polític espanyol. Va estudiar a Guadalupe i Toledo, especialitzant-se en les llengües semítiques.

José Moreno Nieto

Retrat de José Moreno Nieto a l'Ateneu de Madrid
Biografia
Naixement	2 febrer 1825 Siruela (Província de Badajoz)
Mort	24 febrer 1882 (57 anys) Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
11 de maig de 1869 – 28 de juny de 1872
← Ignacio Sánchez Martínez Gregorio García Ruiz →
25 de febrer de 1876 – 25 de juny de 1881
Baltasar López de Ayala y Herrera →
Circumscripció	Castuera
Senador per la Reial Acadèmia de la Història
2 de setembre de 1881 – 24 de febrer de 1882
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Formació	Universitat de Toledo[1] Universidad Central[1]
Activitat
Ocupació	Arabista i polític
Ocupador	Universitat Central Universitat de Granada
Membre de	Reial Acadèmia de la Història Ateneo de Madrid Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Llista Diputat a Corts Senador al Senat espanyol Catedràtic d'universitat

Biografia

Com a catedràtic d'àrab a Granada, va ajudar a traduir les inscripcions de l'Alhambra. També va escriure el llibre Gramática de la Lengua Arábica (1872); allí fou a més membre de la tertúlia de La Cuerda al costat de Pedro Antonio de Alarcón i Manuel del Palacio, entre d'altres. A més, en 1861 va aconseguir en la Facultat de Dret la càtedra d'Història dels Tractats. Va ser degà de la Facultat de Dret de la Universitat Central i entre 1871 i 1874 en fou rector.

També va ser President de l'Ateneo de Madrid, i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història,^[3] de la de Ciències Morales i Polítiques, de la de Jurisprudència i Legislació. Fou Director General d'Instrucció Pública (1874), diputat a Corts per Granada en 1844 i en els anys 1865 i 1867, diputat per Badajoz, districte de Castuera.^[4]

També fou un polític destacat, escriptor, erudit arabista i un gran aficionat a la història. "Eclèctic en els seus plantejaments filosòfics i defensor d'un espiritualisme cristià, destaca per les seves crítiques tant al racionalisme com al neocatolicisme".^[5]