Josep Maria Solà-Solé

Josep Maria Solà-Solé (Igualada, Anoia 1924 - Barcelona 2003) fou un semitista català.

Josep Maria Solà-Solé

Biografia
Naixement	3 juliol 1924 Igualada (Anoia)
Mort	2 desembre 2003 (79 anys) Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Semitista
Ocupador	Universitat de Tübingen
Membre de	Acadèmia Nord-americana de la Llengua Espanyola Hispanic Society of America Reial Acadèmia Espanyola
Família
Cònjuge	Montserrat Duran de Grau
Premis
(2000)  Creu de Sant Jordi  Beca Guggenheim

Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a les universitats de París i Heidelberg. Fou lector a la universitat de Tübingen i professor a la universitat catòlica de Washington DC. Era especialista en epigrafia semítica antiga (sud-aràbic, fenici) i estudià inscripcions feniciopúniques del sud de la península Ibèrica i d'Eivissa. Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà. També ha publicat el Butlletí de la Fundació Paulí Bellet. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.^[1]

Obres

• Sobre árabes, judíos y marranos y su impacto en la lengua y literatura españolas (1983)
• Jo i els anys. Memòries anotades d'un professor rodamón (1984)
• La guerra dels cristos i el cas de l'Emília (1988)
• Las jarchas romances y sus moaxajas (1990)
• No tots som fills del mateix Déu (1990)
• Els vells mai no arreglaran el món (1997)
• Quatre escriptors de la diàspora catalana (1996)