Josep Maria Vallès i Ribot

Josep Maria Vallès i Ribot (Barcelona, 18 de juliol de 1849 - Vallvidrera, Barcelonès 1911)^[1][2] fou un polític republicà català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica

Josep Maria Vallès i Ribot

Josep Maria Vallès vist per Ramon Casas (MNAC)
Biografia
Naixement	(es) José María Vallés y Ribot 18 juliol 1849 Barcelona
Mort	31 juliol 1911 (62 anys) Vallvidrera (Barcelonès)
Diputat a Corts
29 abril 1907 – 14 abril 1910 Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona
Diputat a Corts
17 juliol 1903 – 17 agost 1905 ← Jaume Roure i Prats – Francesc Roure i Brauget-Massanet → Circumscripció electoral: Districte electoral de la Bisbal d'Empordà
Diputat a Corts
2 juny 1893 – 29 gener 1895 ← Pere Puig i Calzada – José de la Cerda y Alvear → Circumscripció electoral: Districte electoral de la Bisbal d'Empordà
Diputat a Corts
17 febrer 1891 – 5 gener 1893 ← Tomàs Roger i Larrosa – Teodor Baró i Sureda → Circumscripció electoral: districte electoral de Figueres
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
5 juny 1873 – 8 gener 1874 ← Víctor Balaguer i Cirera – Víctor Balaguer i Cirera → Circumscripció electoral: Districte electoral de Vilanova i la Geltrú
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	Partit Republicà Democràtic Federal Unió Federal Nacionalista Republicana Solidaritat Catalana
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

Biografia

Era fill de Joan Vallès i Tutuach, fabricant de productes químics al carrer dels Tallers, 32, i de Josepa Ribot i Fontseré.^[3] Estudià dret criminal a Barcelona, i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid, i esdevingué un dels advocats més prestigiosos de la seva època. Des de molt jove milità al Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall. El 1873 fou elegit diputat a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola.^[4]

El 1882 formà part del Consell Federal Espanyol i el 1883 ocupà la vicepresidència del Consell Regional Català, que va aprovar el projecte de Constitució per a l'Estat Català, de la redacció del qual havia estat encarregat ell. En aquest mateix Congrés va ser elegit president del Consell Regional, i representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid des de 1872 fins a la seva mort.

Fundà els periòdics republicans El Federalista, La Voz de Cataluña i La Región Catalana. El 1898 fou empresonat per oposar-se a l'embarcament de tropes cap a la Guerra de Cuba. El 1903 es va unir a la Unió Republicana de Nicolás Salmerón, i a la mort de Francesc Pi i Margall esdevingué el líder més destacat del federalisme català,^[5] alhora que protestà enèrgicament quan foren prohibides les societats obreres.

Sensible la reivindicació catalanista, el 1905 representà el seu partit, que presidí a la mort de Salmerón, dins la Solidaritat Catalana. El 1910 va promoure la fusió de diferents grups federalistes i catalanistes d'esquerra que doneria lloc a la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual fou president fins a la seva mort.^[6]

Obres

• La asociación, el municipio, el cantón y la federación (1872)