Josep Moix i Regàs

Josep Moix i Regàs (Sabadell, 28 d'octubre de 1898 - Praga, 3 de setembre de 1973)^[1] fou un teixidor i polític comunista català, secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1949-1965), alcalde de Sabadell (1936-1938), director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.

Josep Moix i Regàs

Biografia
Naixement	28 octubre 1898 Sabadell (Vallès Occidental)
Mort	3 setembre 1973 (74 anys) Praga
Secretari general del PSUC
1949 – 1965 ← Joan Comorera i Soler – Gregorio López Raimundo →
Ministre de Treball d'Espanya
16 agost 1938 – 31 març 1939 ← Jaume Aiguader i Miró
Batlle de Sabadell
17 octubre 1936 – 26 agost 1938 ← Joan Miralles i Orrit – Manuel Farràs i Baró →
Dades personals
Residència	Sabadell
Nacionalitat
Activitat
Ocupació	polític, teixidor
Partit	Partit Socialista Unificat de Catalunya
Membre de	Unió General de Treballadors

Biografia

Moix era teixidor d'ofici i fou dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell dins la Confederació Nacional del Treball (CNT).^[1] El 1926 hagué de marxar a l'Argentina, per la persecució de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1929 tornà a Sabadell i es va fer càrrec de la secretaria de la Federació Local de Sabadell.

En el Congrés de la CNT del juny del 1931, celebrat a Madrid, s'alineà amb la posició trentista, oposada a la tendència anarquista sostinguda per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Així el maig del 1932, la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell deixà de pagar la seva contribució a la direcció confederal, per la qual cosa el setembre del mateix any, Moix va ser expulsat de la CNT igual que tota la FLS.^[2] El maig del 1933 participà en la constitució dels anomenats Sindicats d'Oposició (dissidents de les tesis de la FAI), però també xocà contra les idees anarcosindicalistes d'aquests i va acabar abraçant el marxisme i afiliant-se a la Unió Socialista de Catalunya (USC).^[3] Va participar activament en els fets del sis d'octubre de 1934, i s'hagué d'exiliar de nou. En tornar ja s'havia arrenglerat totalment amb el socialisme, s'afilià a la Unió General de Treballadors (UGT) i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Dins la tasca sindical aconseguí que moltes agrupacions locals s'incorporessin a la UGT, de forma que durant la guerra, el sindicat socialista va experimentar el seu major creixement a la regió barcelonina. Fou president del Comitè Local Antifeixista de Sabadell, càrrec des del qual accedí a l'alcaldia del 1936 al 1938. Fou també director general de Treball al Principat i l'abril del 1938 fou nomenat ministre de Treball al govern espanyol dirigit per Juan Negrín. El febrer del 1939, acabada la guerra civil espanyola, marxà a Alacant i d'ací a França i, en arribar el torn d'aquesta, passà a Mèxic. Després de la Segona Guerra Mundial tornà a França, i el 1949 substituí Joan Comorera com a secretari general del PSUC. El 1953 les autoritats franceses l'expulsaren en mig d'una campanya anticomunista. Llavors s'instal·là a Praga. El 1956 deixà la secretaria a Gregori López Raimundo per ocupar la presidència del partit, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.