Josep Taronjí Cortès

Josep Taronjí Cortès (Palma, 1847 - Palma, 4 de gener de 1890) fou un eclesiàstic i escriptor mallorquí.

Josep Taronjí Cortès

Biografia
Naixement	1847 Palma (Mallorca)
Mort	4 gener 1890 (42/43 anys) Palma (Mallorca)
Activitat
Ocupació	religiós cristià, poeta, escriptor, sacerdot

Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza a l'Institut Balear així com de Marià Aguiló i Fuster.^[1] El 1865 inicià els seus estudis eclesiàstics, els quals hagué de seguir de manera irregular, extern al Seminari Diocesà de Mallorca. Optà a una canongia a la Seu de Mallorca i no l'aconseguí. Finalment el 1878 obtingué una canongia al Sacromonte de Granada on es traslladà a viure fins que al final de la seva vida retornà a Mallorca. Fill il·lustre de Palma el 1931.^{[cal citació]}

Taronjí és conegut per la polèmica que mantingué en relació amb la qüestió xueta, causada per la negativa, a finals de 1876, del rector de l'església de Sant Miquel a deixar que predicàs unes quaranta hores que anualment sufragava la família, també xueta, dels Aguiló. La polèmica es mantingué fins a 1879 amb importants participants de les Balears i la península Ibèrica que principalment es recull als seus llibres Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca (1877) i Juicio de la prensa española sobre la cuestión social mallorquina y sobre el libro de polémica titulado estado religioso y social de la isla de Mallorca (1878), editat anònimament.^{[cal citació]}

Fou membre de la Renaixença als Balears. Participà en els Jocs Florals de Barcelona de 1871 on va obtenir dos accèssits. Edità gran part de la seva poesia en català a El trovador mallorquin (1883). Fou actiu defensor de la unitat de la llengua catalana i se li atribueix l'incomplet Diccionari mallorquí-castellà (1878).^[2]

Vegeu també

• Llorenç Cladera Caimari