Juan Carlos Monedero Fernández-Gala

politòleg i polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia

Juan Carlos Monedero Fernández-Gala
Remove ads

Juan Carlos Monedero Fernández-Gala (Madrid, 12 de gener de 1963) és un politòleg i escriptor espanyol, professor de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Thumb
Juan Carlos Monedero, el 2015 durant una entrevista.
Remove ads

Formació i trajectòria acadèmica

Monedero estudià economia, i es llicencià en ciències polítiques i sociologia a la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Feu els seus estudis de doctorat a la Universitat Ruprecht Karls de Heidelberg (Alemanya) entre 1989 i 1992, sota la direcció del politòleg Klaus von Beyme. La seva tesi doctoral (Causas de la disolución de la República Democrática Alemana. La ausencia de legitimidad: 1949-1989) va ser llegida a la UCM el 1996.[2][1]

És professor de Ciència Política a la UCM des de 1992, on desenvolupa part de la seva tasca investigadora i imparteix assignatures relacionades amb les institucions polítiques, la Teoria de l'Estat, Amèrica Llatina, el sistema polític d'Espanya i el procés de mundialització. Ha estat professor convidat en diverses universitats tant europees (Londres, Berlín) com llatinoamericanes (Argentina, Mèxic, Colòmbia, Veneçuela).[2][3]

Remove ads

Assessor i analista polític

A més de la seva tasca docent i investigadora, Juan Carlos Monedero ha exercit funcions d'assessoria política. Ha estat assessor del polític Gaspar Llamazares entre 2000 i 2005, durant la seva etapa de coordinador general d'Esquerra Unida.[4] També ha estat assessor del govern veneçolà d'Hugo Chávez entre 2005 i 2010, tant directament amb el president de la República Bolivariana de Veneçuela, com al ministeri de Planificació o al Centre Internacional Miranda (on va ser responsable de formació).[1][5][6]

Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, tant de premsa com televisió. Ha estat columnista en diaris com el Público, articulista ocasional a El País i col·laborador en programes de debat polític com La Tuerka de Tele K i Fort Apache, presentades per Pablo Iglesias.[7][1] Actualment col·labora al diari La Marea, a CuartoPoder i al seu blog personal.

Remove ads

Àmbit acadèmic i pràctica política

Juan Carlos Monedero ha defensat críticament la Revolució Bolivariana, emmarcada en el socialisme del segle XXI. Sobre Chávez, ha afirmat que, per la seva lluita contra el neoliberalisme i l'esforç en favor de la integració llatinoamericana, era «l'últim alliberador d'Amèrica Llatina», i que el procés polític d'Amèrica Llatina era exemple per a un món que està immers en una «crisi sistèmica capitalista».[8] Després de la mort de Chávez va valorar el seu significat per trencar l'hegemonia dels Estats Units a Amèrica Llatina i construir un procés d'integració regional i va criticar la posició interessada dels mitjans de comunicació en un intent de «guerra mediàtica».[9]

Se'l considera pròxim al moviment 15-M i alguns mitjans l'han qualificat com al seu «ideòleg»,[10] encara que ell sosté que a ningú se li pot atribuir tal condició.[6] Ha afirmat, sobre el moviment polític i social del 15-M, que «és el millor que li ha passat a la democràcia».[11]

El gener de 2014 va formar part de Podem, juntament amb altres coneguts intel·lectuals i activistes com Pablo Iglesias.[12][13]

El 2003 el Partit Popular (PP) es va querellar contra Juan Carlos Monedero per ser el propietari del domini d'Internet noalaguerra.org. El lloc web mostrat en aquest domini, allotjat a Nodo50, se centrava en la crítica del PP, llavors al capdavant del govern d'Espanya, per la seva implicació en el suport a la invasió de l'Iraq de 2003 i la posterior guerra de l'Iraq. El PP va considerar que part dels continguts constituïen injúries i calúmnies contra el mateix partit i diversos dirigents,[4] amb afirmacions del tipus «còmplices d'assassinat» en referència als diputats populars que havien donat el seu suport, en votació secreta, a la participació espanyola a la guerra d'Iraq.[14] L'acusació va demanar pena de cinc anys de presó contra Monedero o el nom dels responsables de la pàgina. En la seva defensa va argumentar que s'havia limitat a finançar la iniciativa d'alguns alumnes i que la querella del PP atenia motius polítics per la seva implicació en contra de la guerra a Iraq.[15]

Remove ads

Obra publicada

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads