Julio Vilamajó

Julio Vilamajó Echaniz (Montevideo, 1894 - ibídem, 1948) fou un arquitecte uruguaià, destacat exponent de l'art contemporani del seu país.^[2]

Julio Vilamajó

Biografia
Naixement	1r juliol 1894 Montevideo (Uruguai)
Mort	12 abril 1948 (53 anys) Montevideo (Uruguai)
Nacionalitat	uruguaiana
Formació	Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo (Udelar) (en)
Activitat
Ocupació	Arquitecte.
Obra
Obres destacables Villa Serrana (1888) Facultad de Ingeniería (Universidad de la República) (en) (1930) Vilamajó House Museum (en)
Família
Pares	Ramon Vilamajó (n. Perpinyà) Eustaquia Echaniz (n. Sant Sebastià)[1]
Obres destacables
Facultat d'Enginyeria de la UdelaR, per Vilamajó.

Biografia

Fill de Ramón Vilamajó, perpinyanenc, i d'Eustaquia Echaniz, donostiarra.

Vilamajó estudià a la facultat d'Arquitectura de la Universitat de la República. Projectà residències privades (entre elles la casa seva al barri de Punta Carretas i una residència al Parque Rodó), edificis d'apartaments, hotels, edificis educatius (l'edifici de la Facultat d'Enginyeria a Montevideo), urbanitzacions (Villa Serrana a les serres de Minas), complexos esportius, establiments comercials, etcètera.^[3]

El 1947 va ser seleccionat, al costat del brasiler Oscar Niemeyer —essent els únics llatinoamericans d'un grup compost per 12 arquitectes de tot el món—, per treballar en la construcció de l'edifici de les Nacions Unides a Nova York. Morí l'any 1948.^[3]