Jurassià

El jurassià és un dialecte de la llengua francoprovençal/arpità parlat al sud del Franc Comtat (geogràficament al massís del Jura i més particularment al departament del mateix nom, al sud del Doubs on es parla el borgonyès).

Jurassià

Tipus	dialecte
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües gal·lo-rètiques francoprovençal

Mapa dels dialectes francoprovençals . El Jura es troba al nord de l'àrea lingüística francoprovençal.

El terme Jurassià també s'utilitza de vegades per a designar el Franc-comtès, un dialecte de la llengua d'oïl parlat al nord del Franc Comtat i al cantó del Jura a Suïssa.

Domini

El jurassià es considera un dialecte de la zona francoprovençal, que cobreix tres quartes parts del departament del Jura, excloent la zona de Dole. Es parla en particular a Lons-le-Saunier. La meitat sud del departament del Doubs utilitza un dialecte similar, el borgonyó.

Estudis

El jurassià, com les llengües veïnes, va ser objecte de nombrosos estudis als segles XIX i XX:

• Joseph Thevenin sobre el patois de Vaudioux (1898) ^[1]
• Léon Bourgeois Moine sobre la Chapelle-des-Bois (1894)
• Oskar Kjellén sobre la regió de Nozeroy (1945).

El 1979, la publicació més important va ser el Glossari del dialecte de l'Alt Jurassià de Paul Duraffourg, Alice i Roland Janod, Cathie Lorge i André Vuillermoz.

El 1994, la publicació d'un assaig Le Parler du Jura del poeta Patrick Simon, que encara es troba a la venda avui en dia al lloc web de l'editorial Lacour/Olle ^[2] .

El 1995, la publicació del llibre Estudis del Jura i La particularitat del francès parlat en la Regió de Morez, Alt-Jura per Jaqueline Robez-Ferraris

Toponímia

Pobles i comunes en dialecte del Jura

• Abergement-lès-Thésy • Ôbérdzoma
• Arbois • Arboué (no es diu "a Arboué" sinó "En Arboué")
• Ardon • Nadjon
• Baume-les-Messieurs • Bâme
• Besain • Bësain
• Billecul • Beuilcul
• Bonnefontaine • Lës Féssës (El poble es deia Les Faisses)
• Bourg-de-Sirod • Lou Bœû
• Chamole • Tsameula
• Champagnole • Champagnôla (ORB) - Tsanpagnola
• Château-Chalon • Tsétiâ-Tsalon
• La Châtelaine • La Tsaitelaina
• Châtelneuf • Tsétiânu
• Châtillon • Tsâtillou
• Chaussenans • Tsassena
• Chevrotaine • Tsevroutaina
• Cize • Ciza
• Conliège • Conliidzou (L "mullada")
• Clairvaux-les-Lacs • Clièrva
• Clucy • Kieussy
• Crotenay • Croutenay
• Doucier • Duci
• Dournon • Dounon
• Le Fied • Lou Fied
• Fontenu • Fontënu
• Le Frasnois • Lou Frainet
• Le Larderet' • Ladgeret
• Lemuy • L'mu
• Lons-le-Saunier • Lon-Tsânier
• Loulle • Lula
• Marigny • Maregny
• Maynal • Moinnau
• Mesnay • Moinney
• Mont-sur-Monnet • Lou Mont
• Monnet-la-Ville • Monnet-la-Vela ("on" nasal)
• Montrond • Môrond
• Orgelet • Ourdzelet
• Pannessières • Pennessirës
• Le Pasquier • Lou Paiquier
• Les Planches-près-Arbois • Lës Plintsës-prop d'Arbois
• Picarreau • Picarriâ
• Pillemoine • Pillemoinnou
• Plasne • Plainou
• Poligny • Pôlegni (ORB) - Poulegny
• Pont-de-Poitte • Pont-de-Poitou
• Saint-Germain-en-Montagne • St-Dgermain
• Saffloz • Saifloz
• Salins-les-Bains • Sâlins (ORB) - Sôlin
• Villette-lès-Arbois • Veleta
• Sirod • Serod
• Syam • Chan
• Valempoulières • Valempoulirës
• Vannoz • Vannoz (“on” nasal)
• Le Vaudioux • Lou Vadiu
• Vers-en-Montagne • Væî
• Villette-lès-Arbois • Veleta

Cases i municipis antics en jurassià

• Granges-sur-Baume • Grandzës-tsu-Bâme
• Crançot • Cransou
• Communailles-en-Montagne • Koem'neillè
• Mirebel • Merbiâ
• Petit-Villard • P'tè V'lâ
• Sièges • Séze

Pobles amb toponímia jurassiana

• Lamoura: una massa rocosa
• La Pesse: L'Avet

Grafia

No hi ha una ortografia comuna, ni un dialecte unificat. Tanmateix, podem identificar trets comuns entre els diferents dialectes. Els trets més característics són la g i la j franceses que es converteixen en dz, la ch es converteix en ts, la s de vegades es converteix en ch. Per exemple: jour (dia) = dze (Salins); chien (gos) = tsin (Mignovillard)

Les paraules masculines singulars que acaben en e en francès es converteixen en ou; en femení esdevenen o o a . En molts casos, les paraules en plural no acaben en es sinó en et.

Gramàtica

A Salins, distingim dos grups de verbs: el primer grup francès er esdevé i o roman er (acheter (comprar) = oster; marcher (caminar): martsi); el segon i tercer grups no tenen regles.

A Chapelle-des-Bois, LB Moine distingeix quatre conjugacions: les terminacions en -er (equivalent al 1er grup francès), i (equivalent als verbs que acaben en ir i er), ae (equivalent als verbs que acaben en oir) i re (com en francès).

Exemple de conjugació (Le Vaudioux):

Verb "estimar" en indicatiu:

• Present:

dz'aime: estimo
t'aimes: estimes
il/ell'aime: ell o ella estima
nous aimins: estimem
vous aimez: estimeu
ell/ella estima: ells/elles estimen

• Imperfecteː

dz'aiméve: estimava
t'aiméves: vas estimar
il/ell'aiméve: ell o ella estimava
nous aimiins: vam estimar
vous aimévëz: vas estimar
il/le aimévant: ells/elles estimaven

• Condicional presentː

dz'aimerou: estimaria
t'aimerous: estimaries
il/ell'aimerou: ell/a estimaria
nous ameriins: estimaríem
vous aimeriëz: estimarieu
il/le aimeriants: ells/elles estimarien

Literatura

El Jurassià té una producció literària força pobra i, a diferència del Franc-Comtes, ja no hi ha autors que escriguin en la llengua. Els textos més significatius són els Noëls d' Arbois, relatats per Max-Buchon i JL Billot, i sobretot la història de Vise-lou-Bu.

Aquest darrer conte és sens dubte la història més famosa de la literatura jurassiana. Explica les aventures d'un jurassià de Chapelle-des-Bois que s'uneix a l'exèrcit del rei per lluitar contra l'enemic, on rep un gran honor. Es diu que la història té lloc el 1721 quan els francesos s'enfronten a l'emperador Carles VI prop de Schelestadt. Està basat en una persona real, Claude-Antoine Pagnier-Bezet (1693-1779) i va ser escrit per l'abat Blondeau el 1781, segons les suposicions de Léon Bourgeois.

Textos

Extret del llibre Contes i llegendes del Franc Comtat:

Francoprovençal del Jura	Traducció
Lo vouivro c'est no grand sarpent voulânt que ne voit bê que de n'ôeillou; encoua c't'ôeillou ne té-u presque pais à son têto: c'est no bôlo asse relustrant que n'etello, que s'aipêle n'escarbouclio et que vo devant lo bêto c'ment no lantâno. Le baille no se grand'lumîre que lo sarpent mêmo sembli être tout en fue, et quand le voule de no montaigne à n'âtro, on cude va n'ellezou. El meu avi es gira cap al vi nou, baixant pel melin, escapa dels clots cap a l'Ermittou, va de la llar de foc al reverend, col·loca tranquil·lament el seu carbuncle sobre la gran pedra del riu i recolza les cames durant molta estona sobre l'avocat ventant l'ouzé que banya	El vouivro és una serp voladora gran, que només pot veure clarament amb un ull; i tanmateix aquest ull amb prou feines li cap al cap: és una bola tan brillant com una estrella, que s'anomena carbuncle, i que va davant de la bèstia com una llanterna. Desprèn una llum tan gran que la serp mateixa sembla que estigui tota en flames; i quan vola d'una muntanya a una altra, hom creu veure un flaix. El meu besavi la va veure una nit mentre baixava al molí, escapar del Pou de l'Ermità, córrer a l'altra banda del riu, deixar tranquil·lament el seu carbuncle sobre una gran pedra a la riba i sacsejar les ales durant molta estona sobre l'aigua com fan els ocells quan es banyen.

Text sobre Vaudioux

Francoprovençal jurassià	Traducció
Lou lu et Lou Renæî Y avéve na vois i pays on Lu et on Renæî qu'aviant fait martsi pour ëcouëner on grand tsampt en Limma. Il allirant lou dju devant, mouler liu fassus à la fouardze vouè tsi Boiset. Lës voirique patchis de grands matin, aprés on bon dëdjunon. Pou liu mëranda, i poutchirant na bonna tepena de beurrou qu'i catsirant derri l'hadze dës Molæis. Il aviant crëbin fait dutrës oudjons que lou Renæî desit : «Tins, entends-te, voilé qu'on m'appéle pour filleuler». —« Et bin,va illi desit lou Lu, on ne det jamés refuser de fére on chrétien; ditandii que t'îrais dze fërai cen que dze pourrai ». Lou Renæî eut vitou fait son viaidzou; à son retœù, lou Lu illi desit:« Quement illi ais-te mis à nom, à ton filleu. —«Dze illi ai mis à nom l'Entannon. —Ès est on saint que dze ne cougnais pês », rëpondit lou Lu. Vouê lës neut hurës :« Voilé qu'on m'appéle oncou pour être parrain », desit Lou Renæî. Et i n'a pès setôt la parmichon di lu qu'i pæî. È se paisse pru na boun'hura devant qu'i revigne. « Et ton nouvià filleu, quement l'ais-te nommé ?. — Ès-est na fille. Dze illi ai mis à nom La Moiti. — Drôlou de nom, tout de mémou », reprit Lou Lu. Pour la trëgima vois, à onze hurës, Lou Renæî dit qu'il est oncou appelé pour être parrain. Ceti cô, i ne va pês, i cœù, et à bout de na demi-hura il a redjoint. Et don nom ceti viaidzou ?. —Tout fripé, tout remaissé », dit Lou Renæî.A midi, «Dze sis dza bin sô; dzai fam et së », dit lou lu. — « Allins mërander » rëpond lou Renæî. A pouinna arrevés derri l'adze, lou Lu treuve la tepena vouida. «C'est të, dit-ti Renæî, qu'ais medzi lou beurrou », et i veut lou dëvouèrer. « Més nenet,mé nenet; ès-est crebin të, dit-i i Lu, ëpi ce n'est pès cen, on va lës doua se custi ice à selu pou droumi on sounnou; li qu'ëra lou tin mô quand on se rëveillera, c'est li qu'ëra medzi lou beurrou ». I se cùtsant, lou Lu sô, s'endouæî tout dret Lou Renæî ne douæî que de n'uillou, et tout bélament sans brit. pesse i tiu di lu. I réveil, ê fit oncou na fouaitcha disputa. Pou calmer lou Lu. lou rusé compére illi desit. «Ė n'est pès cen :dze sais que pou la féta La Gapita a fait on grià de couma pou ses catiers Il est à la cava lé derri, devæî lou clieu Pendant. Allins-y : è sera bintôt nê ; nion ne nous voira ». I s'en allirant donc à la riva de la nê, paissirant par lou oar lou larmier et firant bon-bance.Poutchant lou Renæî vignéve de temps en temps i larmier voir s'i pouyéve repaisser : lou lu qu'ére affamé, n'y penséve guiérou. Tout d'on cô entre la Gapita, qu'avéve entendu liapé. Lou Renæî paisse, se save. Lou lu, trop plein, ne peut paisser. Mais à fouæîche d'effouæî i travèche, en redzieliant tout son medzi devant la Gapita qu'ô recet dans son devantier. D'ique i s'en allirant pëtsi en Valliret : Lou Renæî dit à l'âtrou : « Mets ta tiua à l'aigue, prends gaidja de ne pès rédzi. Ès-ère ës proumiers frets Lou bief fit bintôt pris pa la gliace. «Tire». dit lou Renæî i Lu. Lou Lu tire se bin qu'i s'arratse la tina : i se fatse. « Calme ta coulère ». dit Lou Renæî. « La fanna i Brèzou a mis sëtsi dës batèrons à selu ; allins en prendre ion pou t'en fère na tina ». Assetôt dit, assetôt fait. De lé i s'en vignirant en Valiret, y lirant on grand fu. « Sâtins voir pa dessus pou celi que sàtera lou mieux.» Lou Lu sâtit se bin que lou fu prit à sa tiua que fit tout drët dëvouèria. Ce qui sont devenus aprés. dze n'en sais ren. Mé më que vous ai conté ce l'histoire quement mon pére me l'a raconté, dze sais bin que toudje les malins profiterant de la soutise et l'ignorance dës imbëciles surtout de lës que se fëriant à pëclier pour illiu gouârdze.	El llop i la guineu Per què ningú a la vida està satisfet amb la seva condició? Un voldria ser un soldat A qui el soldat enveja. Una certa guineu volia, diuen, convertir-se en llop. Ei! Qui pot dir Que per la feina d'ovella Cap llop no sospira mai? El que em sorprèn és que als vuit anys Un príncep d'una faula va fer això, Mentre sota els meus cabells blancs Estic, amb el temps, elaborant Versos menys sensats que la seva prosa. Els trets dispersos a la seva faula No són a l'obra del poeta. Ni tots, ni tan ben expressats. El seu elogi és més complet. Cantar-lo a la Musette, És el meu talent; però espero Que el meu heroi, en poc temps, Em faci agafar la trompeta. No sóc un gran profeta; Tot i això, llegeixo als Cels Que aviat les seves glorioses gestes Requeriran diversos Homers; I aquesta vegada en produeix pocs. Deixant de banda tots aquests misteris, Intentem explicar la Faula amb èxit. La Guineu va dir al Llop: Estimat meu, per tot el meu menjar Sovint tinc un Gall vell o Pollastres magres; És una carn que em cansa. Feu millor menjar amb menys risc. M'acosto a les cases, vosaltres us manteniu allunyats. Ensenya'm el teu ofici, camarada, si us plau; Retorna'm el primer de la meva raça Que es proveeix la boca amb alguna ovella grassa: No em comptaràs entre els desagraïts. "Ho faré", va dir el Llop; Un germà meu ha mort: Prenem-li la pell, tu la portaràs. Va venir, i el Llop va dir: Així és com s'ha de fer Si voleu mantenir els Mastins allunyats del ramat. La Guineu, després d'haver-se posat la pell, va repetir les lliçons que li havia donat el seu mestre. Al principi ho va fer malament, després una mica millor, després bé; Finalment, no es va perdre res. Amb prou feines havia après tant com podia, Quan un ramat s'hi va acostar. El nou Llop va córrer cap a ell I va sembrar el terror a les zones circumdants. Un, vestit amb l'armadura d'Aquil·les, Patrocle va donar l'alarma al Campament i a la Ciutat: Mares, nores i els Ancians del Temple van córrer tots. L'exèrcit, amb la seva gent belant, va creure veure cinquanta Llops. Gos, Pastor i Ramat, tots fugen al Poble, I només deixen una Ovella com a penyora. El lladre la va agafar. A pocs passos, Va sentir un Gall veí cantar. El Deixeble va anar immediatament directament al Gall i se'n va anar, Llençant la seva túnica escolar, Oblidant-se de l'Ovella, les lliçons, el Regent, I corrent amb pas diligent. De què serveix disfressar-nos? Fer veure que canviem així és una il·lusió: Un refa els seus primers passos A la primera oportunitat. De la teva ment, que cap altra iguala, Príncep, la meva Musa sosté aquest projecte en la seva totalitat: Em vas donar el tema, el diàleg i la moral.