Käthe Kollwitz

Käthe Kollwitz (Königsberg, 8 de juliol de 1867 - Moritzburg, 22 d'abril de 1945) fou una pintora, gravadora i escultora expressionista alemanya.^[1][2]

Käthe Kollwitz

(1927)
Biografia
Naixement	(de) Käthe Schmidt 8 juliol 1867 Königsberg (Confederació d'Alemanya del Nord)
Mort	22 abril 1945 (77 anys) Moritzburg (Tercer Reich)
Sepultura	Zentralfriedhof Friedrichsfelde
Religió	Luteranisme
Formació	Académie Julian Art Academy Königsberg (en)
Activitat
Camp de treball	Gravat, dibuix i escultura
Lloc de treball	Berlín Múnic Amsterdam
Ocupació	gravadora, artista gràfica, dissenyadora, pintora, dibuixant projectista, artista, autobiògrafa, il·lustradora, dibuixant, escultora, litògrafa, cartellista, exlibrista
Partit	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
Membre de	Acadèmia de les Arts de Berlín Secessió de Berlín
Gènere	Retrat i art figuratiu
Moviment	Expressionisme
Catàleg raonat	valor desconegut valor desconegut
Professors	Ludwig von Herterich i Rudolf Mauer (en)
Alumnes	Kate Traumann Steinitz i Marianne Fiedler
Influències	Max Klinger i Max Liebermann
Representada per	Artists Rights Society
Obra
Obres destacables (1903) Woman with Dead Child (en) (1939) Mother with her dead son (en)
Família
Cònjuge	Karl Kollwitz (1891–)
Fills	Hans Kollwitz, Peter Kollwitz
Germans	Conrad Schmidt Lisbeth Stern
Parents	Maria Matray, neboda
Premis
(1906)  Villa Romana Prize (en)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Estil artístic

Les seues pintures, aiguaforts i litografies, d'estil expressionista, són escenes d'alt contingut social en què reflecteix la profunda misèria dels barris portuaris i dels obrers de les grans ciutats i del camp, en les quals mostra el dolor i la necessitat, i també la solidaritat i la resistència. La seva obra se sol agrupar en cinc grans cicles: Vaga dels teixidors (1897), Guerra dels camperols (1903-1908), La guerra, Proletariat i Mort. Algunes peces remarcables són L'obrera (1906), Els presoners (1908), Les mares (1921-1922)...^[1] Deixà la pintura per aplicar-se a tècniques més econòmiques, que facilitarien la reproducció i difusió de la seva obra gràfica. Així, fou autora d'una sèrie de cartells, pòsters i làmines a carbó de temes pacifistes, entre els quals ¡Guerra a la guerra! (1923), Pa! (1924), o Mai més Guerra (1924), per la qual cosa esdevingué una icona antibel·licista.

S'interessà per l'escultura i va realitzar obres centrades en la problemàtica de la maternitat, entre les quals, Mare amb dos fills (1936) i una ‘pietat̠’ː Mare amb el seu fill mort (1937 o 38).

Va fer de professora a la Künstlerinnenschule (Escola d'Art Femenina) de Berlín, on ensenyava gravat i dibuix al natural. Fou fundadora de la Unió Artística Femenina (1913), i va ser la primera dona membre de l'Acadèmia Prussiana de les Arts (1919), de la qual fou expulsada amb l'arribada del nazisme. Juntament amb una seixantena d'altres artistes fundà el 1898 la Berliner Sezession (Secessió de Berlín), un moviment artístic que rebutjava els estàndards de l'art acadèmic aleshores imperant, i acceptava dones com a membres de ple dret.^[1][3] Tant per la seva posició en l'avantguarda artística com per la seva ideologia socialista i la seva denúncia de les condicions de misèria dels treballadors o les crueltats de la guerra, va ser perseguida pels nazis.^[4][5]

Kollwitz va ser l'última gran artista expressionista i la més eminent artista gràfica alemanya de la primera meitat del segle xx.^[1]

Escrits

• Die Tagebücher 1908-1943. Jutta Bohnke-Kollwitz. Siedler, Berlín, 1989, ISBN 3886802515; Neuausgabe btb, Múnic, 2007, ISBN 9783442736836.
• Briefe an den Sohn 1904-1945. Berlín, 1992, ISBN 3886802507.
• Aus meinem Leben. Ein Testament des Herzens. Friburg/Basilea/Viena, 1992. ISBN 3451041057; ISBN 3451057573.
• Mein Mann Karl Kollwitz (1942), Berlín, 1989.

Llegat i memòria

Hi ha dos museus dedicats exclusivament a la seva obra, un a Colònia, obert el 1985,^[6] i un altre a Berlín, l'any següent.^[7] Diverses escoles, instituts i centres de formació professional d'arreu del país -a les ciutats de Weimar, Hannover, Offenbach, Esslingen, Kiel, Plauen, Dortmund-...- porten el nom de Käthe Kollwitz en honor seu.^[8][9][10] Al maig de 2019 van contribuir a erigir un bust de l'artista al memorial Walhalla de Donaustauf, al costat del d'altres importants personalitats alemanyes.^[11][12]

Galeria d'imatges

• 
  Estàtua de Käthe Kollwitz a Berlín
• 
  Les mares. Xilografia (1922)
• 
  Käthe-Kollwitz-Schule, a Weimar
• 
  Una rebel·lió de teixidors. Gravat (1893-1897)
• 
  La Viuda I (1922-23), xilografia de la Collecció Mario de Andrade, a l'Instituto de Estudios Brasileiros