Càlatos

A l'antiga Grècia, un càlatos (en grec antic: κάλαθος) era un cistell de vímet; en l'actualitat, el terme serveix per a designar una tipologia de ceràmica que, en la ceràmica àtica, no era de les més esteses,^[1] però una entre els ibers fou la tipologia de ceràmica més emblemàtica i una de les més emprades.

Càlatos iber (barret de copa) procedent de la necròpoli d'El Verdolay, segle ii aC, actualment conservat al Museu arqueològic de Múrcia

Càlatos iber

Els exemplars més antics de càlatos iber es remunten al segle v aC i disposen d'un coll lleugerament aprimat. A partir del segle iii aC se'n comença a produir el tipus barret de copa, que ràpidament es generalitzà i es continuà fabricant durant l'ocupació romana. Es considera que aquesta tipologia ceràmica és d'estil itàlic i que de la zona catalana es difon a altres territoris de la península, especialment a través de l'Ebre. Així ho ratifiquen els jaciments propers al riu Perejiles, els propers a Azaila o el poblat conegut com los Castellares a un quilòmetre de l'actual Herrera de los Navarros.^[2]

S'emprava per a emmagatzemar i comerciar amb diferents productes com la mel, els fruits secs o el gàrum, exportacions que arriben a diferents indrets de la Mediterrània. Algunes de les seves decoracions i el fet que s'ha emprat com a urna funerària ens indica que també fou emprat en cerimonials religiosos.^[3]