Kamakura

Kamakura (Japonès: 鎌倉市) és una ciutat i municipi de la prefectura de Kanagawa, a la regió de Kanto, Japó i aproximadament a 50 km al sud-sud-oest de Tòquio.^[1]

Kamakura

鎌倉市 (ja)
Tipus	ciutat del Japó, gran ciutat, destí turístic i ciutat antiga
Símbol oficial	Prunus jamasakura (arbre) Gentiana scabra var. buergeri (flor)
Epònim	Kamakura
Lloc
35° 19′ 09″ N, 139° 32′ 50″ E
Estat	Japó
Prefectura	Prefectura de Kanagawa
Conté la subdivisió	Fukusawa Area (en) Kamakura Koshigoe Area (en) Ōfuna (en)
Població humana
Població	172.929 (2020) (4.359,19 hab./km²)
Geografia
Part de	Shōnan (en)
Superfície	39,67 km²
Banyat per	badia de Sagami, Nameri-gawa, Kashio River (en) i Sunaoshi-gawa
Limita amb	Yokohama, nord, nord-est, est Zushi, sud, sud-est Fujisawa, oest, nord-oest
Dades històriques
Anterior	Kamakura (en) , Koshigoe (en) , Fukasawa (en) i Ōfuna (en)
Esdeveniment clau 5 juliol 1333 Siege of Kamakura (en)
Organització política
• Alcalde	Takashi Matsuo (en) (2009–)
Membre de	Lliga de Ciutats Històriques
Identificadors descriptius
Codi postal	247-0052–248-0036
Fus horari	UTC+09:00 fus horari estàndard del Japó
Altres
Agermanament amb	Niça Dunhuang Ashikaga Ueda Hagi
Lloc web	city.kamakura.kanagawa.jp

L'1 de maig de 2008, la ciutat tenia una població estimada de 173.575 persones i una densitat de població de 4.324,27 persones per km². L'àrea total és 39.60 km².

Li fou atorgat el títol de ciutat el 3 de novembre de 1939.

Descripció

Vorejada per muntanyes i per la Badia de Sagami, Kamakura és una fortalesa natural. Durant el perídode Heian fou la capital de la regió de Kantō, i durant els segles XII a XIV els shoguns del clan Minamoto van dirigir el Japó des d'allí durant el Shogunat Kamakura.

Kamakura és actualment coneguda pels seus temples i santuaris. Kotokuin, amb la seva monumental estàtua de bronze de Buda, és el més conegut. Un tsunami durant el segle xv va destruir el temple que en aquells moments hostatjava el Gran Buda, però l'estàtua va sobreviure i ha estat a l'exterior des de llavors. Altres atraccions de la ciutat són els temples zen de Kenchō-ji i Engaku-ji; el Tokei-ji (refugi de les dones que volien divorciar-se dels seus marits); el temple Tsurugaoka Hachiman; el Kaikōzan Hase-dera, un antic temple Kuan Yin; les tombes de Minamoto no Yoritomo i Hōjō Masako; i el Kamakura-gu on el Príncep Morinaga fou executat.

Kamakura compta amb una platja molt popular a causa de la seva proximitat a Tòquio, que complementa la visita dels temples. La ciutat compta amb nombrosos restaurants i altres instal·lacions turístiques.

Kamakura és la terminal del Ferrocarril Elèctric d'Enoshima, conegut a la zona com l'Eno-den. Aquest carrilet va paral·lel a la línia de mar fins a Fujisawa.

Demografia

Evolució demogràfica^[2]

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1980
29.692	42.206	56.598	85.391	98.617	139.249	172.629
1990	2000	2010	2020	2030	2040	2050
174.307	167.583	174.354	172.763	-	-	-

Transport

Estació de Kamakura (JR)

Ferrocarril

• Companyia de Ferrocarrils del Japó Oriental (JR East)
  • Ōfuna - Kita-Kamakura - Kamakura
• Monocarril de Shōnan
  • Ōfuna - Fujimichō - Shōnan-Machiya - Shōnan-Fukasawa - Nishi-Kamakura - Kataseyama
• Ferrocarril Elèctric d'Enoshima (Enoden)
  • Koshigoe - Kamakurakōkō-mae - Shichirigahama - Inamuragasaki - Gokurakuji - Hase - Yuigahama - Wadazuka - Kamakura

Carretera

• Nacional 134

Agermanaments

Els municipis agermanats amb Kamakura són els següents:^[3]

• Niça, Provença-Alps-Costa Blava, França. (1966)^[4]
• Ueda, prefectura de Nagano, Japó. (1979)
• Hagi, prefectura de Yamaguchi, Japó. (1979)
• Ashikaga, prefectura de Tochigi, Japó. (1982)
• Dunhuang, província de Gansu, RPX. (1998)
• Nashville, Tennessee, EUA. (2014)