Xois

Xois, també Chaset (grec antic: Ξόις, Xois), avui Sacha (àrab: سخا, Saẖā) fou una ciutat de l'antic Egipte a mig camí entre Buto (24 km al nord-oest) i Sais (uns 25 km al sud-oest). Era situada a una zona pantanosa del Delta del Nil i fou el centre de culte del déu Amon-Ra. El seu nom apareix esmentat a una tomba de Saqqara que pertanyé a un oficial de la dinastia III anomenat Metjen, que fou governador del nomós entre altres missions. Segons Manethó Xois fou la base del poder i la capital dels faraons de la dinastia XIV (que segons Manethó foren 76) que probablement foren prínceps locals vassalls dels hicsos d'Àvaris.^[1]

Xois

Ξόις, سخا Saḫā
Tipus	poble i jaciment arqueològic
Lloc
31° 05′ 17″ N, 30° 56′ 44″ E
Estat	Egipte
Governació	governació de Kafr al-Sheikh
Població humana
Població	14.733 (2006)
Geografia
Altitud	7 m
Identificadors descriptius
Fus horari	UTC+02:00

Fou capital del nomós VI del Baix Egipte (Kaset). El seu nom egipci fou Khasu. Correspon a la moderna població de Sakha al governadorat de Kafr al-Sheikh, a pocs quilòmetres al sud de la ciutat de Kafr al-Sheikh. Sakha reclama no sols l'antiga grandesa de Xois, sinó també haver estat el lloc on la verge Maria i Sant Josep amb el seu fil. La roca va estar amagada durant segles i només va tornar a ser mostrada al segle xx.

Fou seu d'un bisbe des del segle IV del que es coneixen alguns bisbes: Anoubion (347), Theodorus i Isidorus (347), Macedonius (431), Athanasius (458, 459), Joan (copte, 689), Zacharias (copte 693), Pachomius (copte 849/851), Shail (copte (1002), Jacob (copte 1047/1077), i Joan / Anba Yuhanna ibn al-Dhalim (copte 1078/1092)