La Mé

From Wikipedia, the free encyclopedia

La Mémap
Remove ads

La Mé és una regió del sud-est de Costa d'Ivori que està situada al nord del districte d'Abidjan.[1] La seva capital és la ciutat d'Adzopé.[2] Forma part del districte de Lagunes juntament amb les regions d'Agnéby Tiassa i de Grans Ponts.[1] El 2015 tenia una població estimada de 514.700 habitants.[3] La regió de La Mé rep el seu nom del riu de La Mé i es va formar el 2011; fins aquell moment havia format part de la gran regió d'Agnéby.[1] La regió de La Mé té una superfície de 8.237 km².[1]

Dades ràpides Tipus, Lloc ...
Remove ads

Situació geogràfica i regions veïnes

Situada al sud-est de Costa d'Ivori, la regió de la Me limita al nord amb Indénié Djuablin, al nord-oest amb Moronou, al sud-oest amb Agneby-Tiassa i el districte d'Abidjan i al sud-est amb la regió de Comoé Meridional.[1]

Demografia

Etnologia i llengües

  • A la regió de la Mé hi viuen els attiés, que parlen la llengua attié. Viuen a les subprefectures d'Adzopé, d'Affery, d'Agou i de Yakassa-Attobrou.[4]

Departaments i municipis

Adzopé, Akoupé, Alépéi Yakassé-Attobrou són els quatre departaments de la regió de La Mé. Aquesta té sis municipis: Adzopé, Agou, Akoupé, Affery, Alépé i Yakassé-Attobrou. A més a més, la regió està subdividida en 17 sots prefectures: Adzopé, Agou, Assikoi, Annépé, Yakassé-Mé, Bécédi Brignan, Akoupé, Afféry, Bécouéfin, Alépé, Oghiwapo, Aboisso Comoé, Allonso, Danguira, Yakassé-Attobrou, Biéby i Abongoua.[1]

Economia

Gran part de les ciutats i sots prefectures de La Mé disposen de mercats grans o mitjans. Als municipis d'Adzopé i d'Akoupé hi ha indústries importants de transformació de la fusta que donen feina a unes 3.500 persones. també cal destacar l'extracció d'oli de palma i altres indústries.[1]

A les sots prefectures d'Assikoi i de Yakassé-Attobrou hi ha mines d'extracció d'or.[1]

A banda de l'agricultura, també cal destacar els sectors de la ramaderia, la pesca i la piscifactoria.

La Mé és en una zona forestal que gaudeix d'una pluviometria abundant, cosa que la converteix en una regió agrícola. Els principals cultius de renta són el cafè, el cacau, l'hevea i l'oli de palma. Els principals cultius alimentaris són de mandioca i de banana.[1]

Turisme

Alguns dels atractius turístics més destacats són la llacuna de Potou, el llac d'Ingrakon, el bosc de bambú xinès de la ribera de Monnékoi i les muntanyes de Mafa-Mafou.[1]

Remove ads

Cultura

Els principals grups ètnics que hi ha a la regió són els akyés, els agnis i els gwes. Els primers celebren la festa de la generació i del nyam.[1]

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads