La Pobla de Carivenys
entitat de població del municipi de Santa Coloma de Queralt From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Pobla de Carivenys, també coneguda com la Pobla, és una entitat de població del municipi de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. L'any 2007 tenia 20 habitants.[1]
Es troba a uns 700 m d'altitud, dins l'antic terme del castell de Queralt, a la capçalera de la riera de Clariana[2] i a uns 6 km al nord-est del nucli urbà de Santa Coloma. S'hi accedeix des de la carretera C-241 (Montblanc - Manresa).
Remove ads
Història
Baronia de Queralt
A mesura que l’Imperi Carolingi conqueria la península, s’establia una regió fronterissa amb Al-Andalus anomenada Marca Hispànica. Quan Guifré el Pelós va rebre el poder sobre les terres a finals del segle IX, va organitzar-ne el repoblament. I per defensar la posició, es van reaprofitar fortificacions existents i se'n van construir de noves en punts estratègics[3]. Una de les construccions era el castell de Queralt, que avui es troba a Bellprat.
El 15 de juliol de l’any 976 el compte Borrell II, nét de Guifré, juntament amb la seva esposa Letgarda, van vendre al Guitard, vescompte de Barcelona, el castell de Queralt. En el contracte s’especifiquen els dominis del terreny de la següent manera:
El castell, amb els seus límits i termes, per la banda de tramuntana afronta amb Hispània, al gual que anomenen Taraca, i el terme arriba a les torres d’Alcaceran i a la Portella, després va cap a l’Antiga i arriba fins als termes de la Roqueta; per la banda de llevant es troba amb els termes del castell de Miralles al lloc anomenat Agulla Grossa, després continua cap a la font d’Almut i va pels termes de la Roqueta; a migjorn afronta també amb els termes de l’esmentat castell de Miralles i amb el terme de Montagut, continua pels cims de la serra d’Opannos i pels termes de Santa Perpètua, després continua pel congost cap a la font d’Ermengard i arriba fins a la Guàrdia de Guisovara i al cingle de Cechato; a ponent afronta amb els termes del castell de Pontils, després continua per les Guardioles fins a l’aigua i continua per la vall que hi ha entre Pontils i Santa Coloma fins a la serra, després cap a la Guàrdia de les Boixedes i arriba per la serra fins als Palarios i a Prixana.[4]
El mossèn Joan Segura i Valls, historiador de Santa Coloma, va desxifrar el document i llistar de poblacions que haurien format part de la primitiva baronia de Queralt:
De l'estudi d'aquest document resulta:
1. Que el territori venut pel comte Borrell a Guitart i que formava la primitiva baronia, comprenia el Castell de Queralt i les poblacions de Sta. Coloma, Bellprat, Aguiló, Les Roques, Pobla de Carivenys, Almenara, Sta. Fe i Montfred, Montargull, Raurich, Figuerola, i Sant Gallard; tots els quals pobles estan reclosos dintre els límits assenyalats en l'escriptura de venda.
2. Que tots aquests pobles es trobaven sota el domini dels àrabs per l'època de Guifré el Pilós, el qual els reconquerí i els afegí a llurs estats.[5]
.png)
Segons el seu estudi, per tant, la Pobla de Carivenys ja existia en el moment del contracte.
Una altra població que formava part de la baronia era Aguiló. El seu castell era el segon en importància (després del de Queralt), i servia de centre administratiu de nuclis petits com el de la Pobla de Carivenys, les Roques i les masies d'Almenara[6]. En un capbreu del terme del castell d’Aguiló, escrit entre els anys 1417 i 1426, apareix textualment el topònim de la Pobla de Carivenys, el qual el converteix en la menció més antiga coneguda.
Castell i torres
Tot i ser una població petita, la Pobla de Carivenys havia tingut un castell[3]. Encara es poden veure restes de la seva arquitectura defensiva en una de les cases del nucli, que té parets altes i finestres estretes. Aquella seria la casa forta, i les altres serien dependències d’aquesta. A l’interior de les cases es poden trobar grans arcades consecutives que demostren que antigament estaven totes comunicades i que amb els anys es van anar individualitzant.
La Pobla també va tenir dues torres de guaita, una a cada costat del poble, datades del segle XII[7]. Originàriament, les torres feien uns quatre metres de diàmetre a la part interior, un metre de gruix de paret i uns vuit metres d'alçada, aproximadament[8]. D'una d'elles, anomenada Torre de Carivenys, en queda un fragment de paret, i de l'altra només en queden algunes pedres.
La Pobla va exercir la funció de posició estratègica militar durant la Guerra de Successió. L’any 1711, part de l’exèrcit aliat s’hi va establir per tal de reforçar la seva presència a la província de Tarragona[9].
Església
Segons un article de Pelegrí Segura i Trullols, els cavallers de Carivenys vestien l'hàbit de l'Orde de Sant Joan en els anys 1677 i 1684[10]. Segurament per això al nucli es va construir una església romànica dedicada als sants Joan Baptista i Evangelista. Aquesta va servir com a lloc de culte religiós fins a mitjans del segle XVI. A partir de llavors, tots els batejos, casaments i funerals es van dur a terme a l’església de Santa Maria d’Aguiló[11].
Al costat de l'església es trobava l’antic cementiri. Segurament va deixar de ser utilitzat a mitjans del segles XIX, quan les viles van moure els cementiris a l’exterior per raons sanitàries i els antics cementiris es van convertir en places[3].
Vida de poble
Una de les maneres amb què els habitants del poble es guanyaven la vida era amb el soldó, una pedra arenosa d’un to daurat clar utilitzada per la construcció. Com que és una pedra tova, la podien treballar fàcilment, fins i tot amb instruments de fusteria[12]. Feien forat amb una barrina mentre tiraven aigua, i quan arribaven a un metre de fondària hi posaven un cartutx de dinamita. Un cop extreta la pedra, la garbellaven per filtrar els components no desitjats i venien l’arena resultant. Es poden veure restes de l’activitat minera al costat de la carretera entre Igualada i Santa Coloma[13].
A més, i com en tots els voltants, conreaven llegums i cereals, incloent guixes, veces i trepadella[7]. A les vores dels camps plantaven arbres fruiters, com ametllers, oliveres, avellaners i pomeres. Les finques dedicades a aquests cultius tenen encara avui un nom que ho indica, com el “Clot de les Pomeres”, “Els Olivers”, entre d’altres[14].
Darrere de les cases hi havia els corrals, on tenien tres o quatre cabres per tenir llet i vendre els cabrits, a més de gallines, conills i porcs. Fins i tot hi havia hagut quatre ramats d'ovelles a la Pobla[7].
Les cases també estaven equipades amb cisterna. Algunes comptaven amb més d’una, per separar l’aigua pels animals i l’aigua per cuinar i beure. Quan s’acabava l’aigua calia anar-ne a buscar a la bassa del poble. Al mig de la bassa hi havia un curro i, quan es podia veure la clàvia, és a dir, la punta de ferro, era quan l’aigua havia baixat massa. Aleshores ja no es podia treure més aigua, només hi podien beure els animals. A l’hivern l’aigua es gelava i de vegades el glaç arribava a més d’un pam. Era tal el gruix que calia trencar-lo amb un pic i els nens hi podien patinar. Cada any la bassa era escurada[3].
A part de la bassa hi havia el pou, que estava a l’entrada del poble, i la font Voltada, damunt del roure gros. En ambdós casos, l’aigua estava limitada a només unes galledes cada dia per cadascú. Si amb això no n’hi havia prou calia anar a la riera de Contrast, on sempre hi havia aigua. Hi anaven a buscar-la amb uns barrals, càntirs amb dues nanses laterals. Sovint es trobaven amb què l’aigua que podien recollir no era suficient i havien d’anar amunt i avall tot el dia. Alguns veïns van muntar-se un hort a la vora de la riera, i així s’estalviaven viatges[3].
Nucli antic
El nucli antic de la Pobla té només 7 cases al voltant d’un pati. Estava tancat amb un portal, i en una de les teulades es troba un penell que data del 1737 i que encara avui és funcional[7].
El 1863 va arribar a França la fil·loxera, un paràsit que mata els ceps. Com que va frenar en sec la seva producció de vi, es van veure obligats a importar-lo d’altres llocs. Els pagesos catalans, com a conseqüència, van tenir una època de bonança i van aprofitar per refer i engrandir les cases. És per això que moltes d’elles, incloses les més antigues de la Pobla, tenen gravades dates de finals del segle XIX. En aquella època també es van construir cases fora del nucli[3].
Renovació
.jpg)
Entre el 1891 i el 1900, els veïns van restaurar totes les façanes del pati, que estaven enderrocades. També van treure el portal que tancava el poble i l’any següent van construir una nova església al mateix lloc on hi havia l'antiga, que havia quedat enrunada. L'altar i les imatges, que representaven Sant Joan Baptista, Sant Josep i Sant Ramon, eren de fusta i molt ben decorades. Es pot veure la data de la reforma a la inscripció de la portada.
L’any 1918 es va fundar la “Germandat de malalts de Les Roques, La Pobla i Plans de Ferran”, que tenia Sant Joan Evangelista com a patró. Aquell tipus d’associació era comuna en els pobles de llavors, i una pràctica que ja feien els gremis medievals. Tots els agermanats pagaven una quota anual, i a canvi, si es posaven malalts, rebien una ajuda econòmica amb els medicaments. Els agermanats també estaven disposats a vetllar el malalt durant la nit i ajudar-lo en les feines del camp, si fos necessari[15].
Festa[16]
Com era habitual en tots els pobles, els veïns de la Pobla tenien els balls dels diumenges. Ja que no eren molts, sovint s’unien amb els veïns de les Roques i Aguiló per passar-s’ho bé. La Festa Major, per exemple, es celebrava conjuntament els dies 22 de gener (Sant Vicenç Màrtir) i 15 d'agost (Assumpció de Maria). Plantaven un tradicional pi de maig al centre de la plaça i es ballava al voltant, fins que un any uns desconeguts van arrencar l’arbre i se’l van emportar. Poc temps després es va acordar fer el ball de la Pobla al menjador de Cal Pont.
Cap a I’any 1910, en Jaume Pont va muntar un local destinat a cafè i sala de ball a la Plaça de La Pobla i el va llogar als veïns. Tenia el cafè al pis de baix i la sala de ball a dalt. Pocs anys després els veïns van decidir construir un local nou al costat, aquest cop d’un sol pis. Durant les obres es van trobar restes humanes, ja que estaven treballant en el terreny que havia estat dedicat a l’antic cementiri.
El 21 de juny de 1916 es va inaugurar el nou local, anomenat “Societat Recreativa "Aurora Agrícola" de La Pobla i Roques”, i obria cada diumenge. Eren un total de 7 membres fundadors i 65 socis inscrits que pagaven una quota semestral. Si algú no pagava se li notificava al tauler d'anuncis, i si seguia sense pagar se l’amonestava o fins i tot expulsava. Com a local recreatiu pagava l’impost per "Casinos y Círculos de Recreo" i anualment enviava els balanços al Govern Civil de Tarragona.
El 2 de febrer de 1918, tretze socis es van donar de baixa i van fer un local nou a I’entrada del poble anomenat “La Alianza”. Només 4 anys després, però, alguns d'aquest socis es van fer novament de l’”Aurora Agrícola” i 2 anys més tard “La Alianza” es va dissoldre.
El local es va anar millorant amb el temps, com el 1923 que es va decidir construir un escenari per l’orquestra i aixecar un envà per dividir el local en dos. D’aquesta manera, mentre els joves es divertien a la sala de ball, els pares podien anar al cafè.
Per tenir música durant els balls, es llogava un acordionista com Francesc Bergadà, Magí Travé o el Quim dels Plans del Codony, que era molt conegut a la zona. Després van passar a llogar un orguenet de “Pianos Pongiluppi” de Barcelona. Aquest portava un repertori de deu o dotze de les cançons més populars del moment i es renovava cada 3 mesos. Tothom esperava els balls més moderns, que es solien estrenar per Pasqua. S’incloien ballables, pasdoble, vals lent, vals jota, xotis, foxtrot, tango, rumba, xarleston, etc. Per la Festa Major del 1923 es va contractar per primer cop un grup musical, el “Sextet Maimy” d’lgualada, i el 1935, quan va arribar electricitat al poble, van començar a llogar un gramòfon de Casa Armengol de Cervera.
.jpg)
Els joves també cantaven caramelles el dia de Pasqua. Es vestien camisa blanca, pantalons de vellut, faixa, espardenyes amb betes blanques i un clavell vermell a la solapa. Anaven de casa en casa amb un carro molt guarnit i a canvi dels cants recollien ous, conills i pessetes. Si hi havia donzelles, les obsequiaven amb un ramet.
El 1930 el jovent de la Pobla i les Roques van formar un equip de futbol. Tenien el camp sobre la Font d'en Segura i competien amb els pobles veïns.
Altres canvis[10]
Aquell temps hi havia un veí que tenia una botiga de queviures, completa amb màquina de comptar i màquina de fer mitjons. Per transportar la mercaderia conduïa un camió marca Chevrolet i tenia un dels primers carnets de conduir dels voltants. A més, cada setmana venia un flequer de Sant Guim per portar el pa.
L’any 1936 l’antic local de "La Alianza" va ser transformat en l’“Escola Nova Unificada Francesc Ferrer i Guàrdia”, que va començar amb un total de 42 alumnes de diferents edats. El primer professor, nomenat per la Generalitat, va ser Alfons Ferran Izquierdo, ex-alcalde de l’Espluga de Francolí. L’escola formava part de la iniciativa del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), que tenia l’objectiu d’establir un nou model educatiu gratuït, laic i en català.
Guerra civil
El matí del 14 de gener de 1939 una esquadra de cinc avionetes italianes bombardegen Santa Coloma i els seus voltants[17]. A la Pobla, per sort, no va caure cap casa ni va morir ningú.
Al bosc que hi havia davant del pou, hi havia acampat el general Rojo, cap de l’exèrcit republicà. Els soldats republicans van plantar cara als nacionals tot el que van poder, fins que van haver de retirar-se. En aquell enfrontament van deixar moltes municions mig enterrades pels boscos, que anys més tard s’han anat trobant els veïns.
A l’església, l’altar i les imatges de fusta havien estat destruïdes. Només es va poder salvar la imatge de Sant Joan, que és la que es venera avui en dia.
Postguerra
Amb l’arribada de la dictadura franquista, el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) va ser dissolt, però l’escola de la Pobla va resistir. De fet, El 1945 l'ajuntament de Santa Coloma va comprar una de les cases del nucli per tal de convertir-la en vivenda dels mestres.
L’escola es va mantenir oberta fins el 1967, quan quedaven 21 alumnes. El 1967 va tancar l’escola, quan quedaven 21 alumnes. Tothom es va canviar a l’”Escuela Nacional Graduada Comarcal” de Santa Coloma, que comptava amb transport escolar i menjador gratuïts.
Futur[10][7]
En els següents anys es van empedrar i asfaltar places, carrers i carreteres, es va construir la parada d'autobús de l’encreuament i es va instal·lar un Centre Telefònic i una bústia de Correus.
El 1975 es va assecar la bassa i es va convertir en una plaça, ja que havien acabat les obres per portar aigua potable. En l’acte d’inauguració de la instal·lació es va descobrir una placa commemorativa que avui es pot trobar en una de les façanes del nucli.
L’any següent es van començar a construir xalets al terreny on hi havia un bosc que es coneixia com a Pla de les Alzines. Alguns arbres es van preservar i ara es troben dins els jardins de les cases.
El 1980 es va donar nom a carrers i places i números a les cases i es va crear l’escut heràldic. Dissenyat per Maria Àngels Joan, mostra una de les torres de vigilància de l’època medieval, una falç i espiga de blat com a representants de la seva cultura agrària, i les 7 cases que formen el nucli antic.
El 1992 es va fer una font pública a la plaça del Pou i s'hi va posar l’escut del poble treballat en ferro per en Magí Segura i Trullols.
Aquells anys també es van fer reformes a l’església, es va fer una nova tirada dels Goigs de Sant Joan i es va instal·lar una nova campana, que té inscrita el següent missatge: "Dels veïns de la Pobla de Carivenys per a I'església de Sant Joan Baptista, 24 de Juny del 2000.” L’any 1990 es va acordar entre tots els veïns moure les dates de la Festa Major entre finals d'agost i principis de setembre. D’aquesta manera podien participar la gent de fora que està de vacances i, a més, coincideix amb el martiri de Sant Joan Baptista.
Remove ads
Canvi de nom
A mitjans del segle XIX la Pobla de Carivenys va passar-se a anomenar la Pobla d'Aguiló. Sembla que té a veure amb que a l’any 1842, Joan Baptista de Queralt i Silva, compte de Santa Coloma, va vendre gairebé tots els seus béns a Josep Safont i Lluch, un comerciant i banquer establert a Madrid[18]. Aquest va morir sense descendència i la seva família es va anar desprenent dels negocis[19].
El 1931, arran d’una important reducció demogràfica, Aguiló es va tornar a agregar a Santa Coloma de Queralt[20] i el topònim de la Pobla d’Aguiló va canviar a, simplement, la Pobla. Això va fer difícil distingir-la d'altres pobles de la província de Tarragona amb el mateix prefix, com La Pobla de Mafumet, La Pobla de Massaluca, La Pobla de Montornès, etc[21].
El 1980 els veïns de la Pobla van reivindicar el topònim antic de Carivenys, ja que podien demostrar que apareixia en documents antics.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads