La sardana de les monges

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

La sardana de les monges és una composició per a veus mixtes d'Enric Morera sobre un poema d'Àngel Guimerà.

Dades ràpides Forma musical, Intèrpret ...

La sardana va ser prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera (1922-1930), la qual cosa va incrementar la seva popularitat durant la instauració de la República el 1931 i durant la guerra.

Remove ads

Lletra

Al davant de l'ermita de Sant Rafel

les sardanes airoses pugen al cel,

i tothom sent en l'ànima dolçor de mel.

Sardanes com aquestes mai s'han sentit.

Fins les ballen els avis quan ve la nit.

I als genolls de la mare canta el petit.

Per planúries i serres escampa el vent

de la cobla les notes alegrement,

i fins l'ona s'hi acosta, que al lluny la sent.

En un coll de muntanyes hi ha un monestir.

De puntetes les monges van al jardí,

que les roses encenen, i el llessamí.

Les sardanes arriben fins als seus cors

amb gatzara i rialles dels balladors,

i entorn d'elles, els arbres, quines remors!

Dues monges, a l'ombra, les mans s'han pres;

ja se n'hi ajunten d'altres, i altres després;

les de més lluny s'acosten; tothom ja hi és.

Ballen totes porugues, ben dolçament;

enrogides de galtes, mig somrient,

i sos peus en la terra, ni menys se'ls sent.

Rondinant l'abadessa ja se n'hi va.

Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,

que ella també n'és filla de l'Empordà.

La lluna que s'aixeca, les monges veu.

Pel damunt de la tàpia la cara treu,

i així els diu, bondadosa: -Balleu, balleu!

Remove ads

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads