Lacèrtids
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia. Inclou diverses espècies popularment anomenades llangardaix o lluert, i sargantana o serenalla,[2] (sanglantana/singlantana a Catalunya del Nord, singratalla/sarnalla al Pallars).


Remove ads
Hàbitat i distribució
Totes les espècies són terrestres. Les espècies europees i mediterrànies viuen en boscos i en matolls. Les espècies dels gèneres Eremias i Ophisops habiten en praderies i deserts d'Àsia. Les espècies africanes viuen en àrees àrides i rocoses.
Morfologia
L'única espècie del gènere Holaspis, Holaspis guentheri, és una de les poques espècies arbòries de lacèrtids, i és planadora, de poc vol, amb una ampla cua i cos aplatat com un perfil aerodinàmic.[3] Els lacèrtids són petits, mesurant usualment menys de 9 cm de longitud total, encara que algunes espècies excedeixen els 15 cm (com Timon lepidus).
- Cos llarg i àgil (entre 10-70 cm de longitud).
- Cap ben diferenciat.
- Cua llarga, punxeguda, fràgil i regenerable.
- Ulls amb parpelles mòbils.
- El timpà és molt destacat.
- La llengua és bífida i evaginable.
- Les dents es troben soldades a la vora interna de les mandíbules.
- Potes fines i ben desenvolupades, proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.
- El cap està cobert de grans escates, i també el ventre, mentre que el dors presenta petites escates granulars.[4]
Identificació
Les sargantanes comunes de mur són petites, primes i molt variades en colors i patrons. La seva coloració és generalment marró o grisenca, i ocasionalment tenen color verd. En alguns individus les files de taques en el seu llom formen una línia, altres tenen un patró reticulat amb punts negres i blancs, i una mica de blau en les seves espatlles. La cua és marró, gris o rovellada. La regió ventral té 6 files de grans rectangles vermellosos, rosats o ataronjats. Poden tenir marques negres a la gola.
Remove ads
Alimentació
Els lacèrtids són primàriament insectívors, encara que l'espècie Meroles anchietae menja regularment llavors, que no és un aliment indesitjable en el Desert de Namíbia.
Reproducció
Almenys quatre espècies del gènere Lacerta són partenogenètiques,[5] i tots els lacèrtids són ovípars, excepte algunes poblacions de Zootoca vivipara.
Classificació


- Família Lacertidae
- Subfamília Gallotiinae
- Gènere Gallotia
- Gènere Psammodromus
- Subfamília Lacertinae
- Gènere Acanthodactylus
- Gènere Adolfus
- Gènere Algyroides
- Gènere Australolacerta
- Gènere Darevskia
- Gènere Eremias
- Gènere Gastropholis
- Gènere Holaspis
- Gènere Heliobolus
- Gènere Iberolacerta
- Gènere Ichnotropis
- Gènere Lacerta
- Gènere Latastia
- Gènere Meroles
- Gènere Mesalina
- Gènere Nucras
- Gènere Ophisops
- Gènere Pedioplanis
- Gènere Philochortus
- Gènere Podarcis
- Gènere Poromera
- Gènere Pseuderemias
- Gènere Takydromus
- Gènere Timon
- Gènere Tropidosaura
- Gènere Zootoca
- Subfamília Gallotiinae
Remove ads
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads