Gavià fosc

El gavià fosc^[1] (Larus fuscus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que a l'estiu habita costes, llacs i rius del nord de Rússia, Mar Bàltic, Escandinàvia, Islàndia, illes Fèroe, Illes Britàniques i Europa Occidental, cap al sud fins a la costa Atlàntica de la península Ibèrica. A l'hivern arriben fins a les costes africanes, nord-americanes i del mediterrani occidental, incloent els Països Catalans.

Gavià fosc

Larus fuscus
Larus fuscus fuscus
Dades
Envergadura	1,34 m
Pes	880 g (pes adult, mascle) 755 g (pes adult, femella)
Nombre de cries	2,4
Període d'incubació de l'ou	25 dies
Estat de conservació
UICN	risc mínim
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Charadriiformes
Família	Laridae
Gènere	Larus
Espècie	Larus fuscus Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Tipus	Larus
Distribució
Endèmic de	Llac Nal, Petit Rann de Kachchh, Sunderbans Wildlife National Park, Gajoldoba i Bakkhali

Llista de subespècies

Dins d'aquesta espècie se n'han descrit sis subespècies:

• Larus fuscus barabensis Johansen HC, 1960. Cria principalment al nord del Kazakhstan.
• Larus fuscus fuscus Linnaeus, 1758. D'Escandinàvia.
• Larus fuscus graellsii Brehm, AE, 1857. Groenlàndia, Islàndia, illes Feroe, illes Britàniques i Europa Occidental.
• Larus fuscus heuglini Bree, 1876. Nord de Rússia europea i nord-oest de l'asiàtica.
• Larus fuscus intermedius Schiřler, 1922. Països Baixos, Alemanya, Dinamarca, sud-oest de Suècia i oest de Noruega.
• Larus fuscus taimyrensis Buturlin, 1911. Nord de la Rússia asiàtica.

Els tàxon barabensis ha estat considerat una espècie de ple dret i també una subespècie de Larus cachinnans, mentre heuglini ha estat també considerat una espècie (de vegades com Larus affinis) i altres com una subespècie de Larus argentatus. L'IOC (versió 3.3, 2013) els considera subespècies de Larus fuscus seguint les recomanacions de J.M. Collinson i col. (2008)^[2]