Laudes

Les laudes (llatí per a «lloances») en la litúrgia catòlica de ritu llatí és la segona hora de l'ofici diví matinal, després de les matines.^[1] Tradicionalment s'acabaven amb un salm començant amb la paraula laudate («lloeu»), d'on ve el nom de l'hora.^[2] S'estructuren, segons la regla de Sant Benet, amb variacions segons que sigui hivern o estiu, dia festiu o feiner^[1] de la manera següent:

• Invitatori
• Antífona i salm (fins a tres vegades, els dies feiners sense antífona)
• Laudate
• Lectura
• Responsori
• Benedicitus o Càntic de Zacaries
• Pregàries

A més de les laudes cantades segons el cant gregorià monòdic, des de l'alta edat mitjana es van crear variacions polifòniques, primer per compositors anònims, i des del renaixement per compositors coneguts.

Bibliografia

• Raguer, Hilari. Els Salms de Laudes i Vespres. Centre de Pastoral Litúrgica, 2005. ISBN 8498050189.
• Lligadas, Josep. Salms de laudes: dies feiners. Volums 19-20 de la col·lecció Celebrar. Centre de Pastoral Litúrgica, 1998. ISBN 847467115.